Pau Alabajos acusa el PP de confondre les institucions amb interessos particulars
“Amb les seues amenaces, el PP no em farà callar, sinó tot el contrari”
Pau Alabajos, representant de Compromís per Torrent en el Consell Municipal de Cultura, replica al Partido Popular, respecte a les acusacions de “deslleialtat institucional” i a les amenaces (podrà tindre conseqüències legals) que ha efectuat en premsa el regidor Modest Muñoz, manifesta que no se sent gens intimidat, que continua pensant i expressant públicament que aquesta institució és una presa de pèl, una autèntica cortina de fum per desviar l'atenció sobre la privatització de l'Auditori de Torrent i que no pensa rectificar ni una sola coma, menys encara per amenaces: “l'acta que se'ns va enviar per missatgeria reflectia una sèrie de votacions que MAI no es van realitzar i aprovacions de punts de l'ordre del dia “per unanimitat” que són una manipulació flagrant de la realitat”.
Per denunciar aquestos fets gravíssims —continua Alabajos—, “el senyor Modest Muñoz m'acusa de deslleialtat institucional, quan simplement estic exercint el meu dret a la llibertat d'expressió. Pense que hi va haver joc brut amb les actes de les anteriors reunions i ho continuaré pensant mentre no n'hi haja un canvi radical d'actitud dins d'una institució que funciona com un cortijo particular del Partido Popular. El que de veres és deslleial és tergiversar deliberadament allò que ocorre durant les sessions del Consell Municipal de Cultura a l'hora d'expressar-ho a les actes”.
Així mateix, Alabajos reitera que no sent cap por per les amenaces efectuades pel senyor Modest Muñoz i el seu partit. “El PP confon “lleialtat” amb “acatament” o “vassallatge”: dels 9 membres que formen part del Consell Municipal de Cultura, 7 són designats pel mateix Partido Popular, ofegant d'esta manera la diversitat d'òptiques i maneres de veure les coses i evitant així que el món torrentí de la cultura puga triar els seus propis representants. Els governants del PP fan valdre la seua majoria absoluta al consistori com una espècie de piconadora de les veus crítiques”.
I continua: “una vertadera deslleialtat és desplaçar partides pressupostàries de Biblioteques, Cultura o Família a pagar els rebuts de l'electricitat i de la contracta de fems (FCC): la cultura clarament es troba a l'últim graó de l'escala de prioritats del Partido Popular. No els tremola mai la mà en el moment de retallar en l'àmbit de la cultura, però no utilitzen les tisores per a reduir propaganda partidista com el del gabinet de premsa de l'Ajuntament o a l'hora de pagar el salari de tres caps de policia, per posar un parell d'exemples il·lustratius”.
Segons el representant de Compromís, “amb amenaces com aquestes, es torna a demostrar que el PP té un dèficit seriós de cultura democràtica, i plou sobre banyat: de fet, caldria recordar que qui ostenta les funcions de secretari del Consell Municipal de Cultura ja va ser anteriorment denunciat pels sindicats”.
Endavant, valent!
Pere RossellNo resulta fàcil haver de contestar els polítics que es creuen posseïdors de la veritat i menys encara quan aquests donen mostres d'intransigència democràtica i fins i tot, intenten pervertir la realitat en el seu favor. És per això que l'actitud del representant de Compromís per Torrent al Consell Municipal de Cultura s'ha de valorar i molt.
Ara vivim temps d'involució en molts sectors d ela vida social i política i les persones que ocupen llocs de responsabilitat ciutadana per delegació o votació, ens estan situant —no sé si a consciència o sense ella— en temps predemocràtics. Amb aquestes maneres que mostren, han fet retrocedir la vida política torrentina i del conjunt del País Valencià, més de quaranta anys en tan sols onze mesos.
Així les coses i situats dins les formes predemocràtiques que ens estan fent viure, no li resta més remei ala societat en general, que defensar-se d'aquestes arbitrarietats a base de la interposició de plets davant dels jutjats. Segurament, acabarem amb la judicialització de la política, però tot fa pensar que és l'únic camí a seguir, quan els professionals de la política actuen com actuen i justifiquen les seues actuacions, amb tanta lleugeresa i arbitrarietat.