La lletra petita es carrega amb bala
L'avantprojecte vesteix de pragmatisme un text que envaeix competències exclusives
Els experts alerten que es pot obrir una cursa entre territoris que es farien atractius rebaixant els seus requeriments
Fa uns mesos la CEOE feia públic un inventari de més de 200 pàgines que enumerava fil per randa les que la patronal defineix com a “distorsions” de la unitat de mercat dins de l'Estat espanyol. S'hi recollien divergències entre territoris pel que fa als criteris de regulació en una bona colla de sectors. Estigui o no inspirat en aquest memoràndum, fonts del ministeri s'afanyaven ahir a prometre a aquest diari que l'avantprojecte de llei no atempta contra les competències autonòmiques i que entén la unitat de mercat com “la lliure circulació de béns i serveis”. Així, asseveraven, no afectarà categories com l'organització de les àrees comercials o la fiscalitat pròpies de cada territori, uns aspectes que sí que esmentava la llista de la CEOE, que ahir, per cert, aplaudia la decisió del Consell de Ministres.
En el cas dels béns, explicava la mateixa font, “s'aplicarà el concepte de llicència única amb legislació d'origen, que evitarà haver d'emetre una llicència per a cada territori”, i si fa no fa el mateix amb les llicències d'activitat en el cas dels serveis, sense que això impliqui, asseguraven des del ministeri, “fer tabula rasa amb les normatives locals en l'exercici de l'activitat, sobre la qual prevaldran les respectives legislacions”.
Per José García Montalvo, catedràtic d'economia de la UPF, tot plegat, en teoria, sembla força pragmàtic, ja que “simplificarà tràmits i, en el cas d'un territori com el català, amb ampli teixit empresarial, podria ser beneficiós per a les companyies d'aquí que vulguin obrir mercats”. A part, diu, temes delicats com la seguretat no quedaran afectats “gràcies a la unificació europea de criteris”.
Competència i competències
Però la llei té clarobscurs que cal tenir en compte. Montalvo n'assenyala un: el de la competència regulatòria, és a dir, la cursa entre territoris per fer-se atractius a l'activitat empresarial. Una competició que, opina, “podria ser perniciosa si es planteja a la baixa pel que fa als requeriments”. I encara n'hi ha més. Molts més. Al marge de l'afectació real que en la pràctica pot tenir en aspectes sensibles com ara l'idioma, no cal burxar gaire per intuir que la llei envairà competències exclusives de Catalunya, com la de consum. La lletra petita ja preveu que les autoritats espanyoles de la Competència puguin impugnar i demanar la suspensió automàtica, així que un jutge ho admeti a tràmit, de les disposicions autonòmiques que es consideri que vulneren la norma.
“Vist sobre el paper —indica Joan Tarradellas, professor d'Eada— no hauria de ser negatiu que un conjunt de territoris simplifiquin la paperassa; el preocupant és el projecte que hi ha al darrere d'aquest mercat únic.” L'acadèmic d'Eada opina que “amb l'excusa de la crisi, el govern espanyol està desmuntant un estat de les autonomies en el qual no ha cregut mai”. Així, Tarradellas assenyala com n'és de significatiu que no s'hagin consultat les diferents administracions autonòmiques per mirar d'harmonitzar el tema de forma consensuada. Segons l'expert, “és clar que respon a una agenda recentralitzadora per recuperar competències transferides i controlar-ho tot des del centre de la península”. Algunes reaccions d'ahir abonarien aquesta tesi, com ara la de l'associació de supermercats ACES, que, en una insòlita barreja de conceptes, celebrava que la llei “contribueixi a racionalitzar el funcionament de l'Estat autonòmic”.
