Persecució als ajuntaments sobiranistes

Indig­nació a Girona

L'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, es va mos­trar molt molest per aquest nou embat de l'Estat cap a la capi­tal giro­nina. No en va, Puig­de­mont va qua­li­fi­car de “dece­be­dor” que la dele­gada del govern a Cata­lu­nya “no faci cas de l'advertència del jutge en la sentència del tren que cri­ti­cava el mal­ba­ra­ta­ment de recur­sos” que suposa l'actu­ació sis­temàtica de denúncia per part de l'Estat. En la mateixa línia, Puig­de­mont atri­bu­eix el recurs d'ara a “una obsessió malal­tissa iden­titària”. L'alcalde, a més, va afir­mar: “Si la dele­gada del govern a Cata­lu­nya no té feina, n'hi puc donar molta, des de dema­nar cele­ri­tat en les repo­si­ci­ons fins al com­pli­ment del pro­jecte fer­ro­vi­ari o solu­ci­ons per a les per­so­nes que estan a l'atur.” En aquesta mateixa línia, con­si­dera que el nou recurs res­pon a “una dèria per­se­cutòria cap a ajun­ta­ments que apro­vem moci­ons iden­titàries” i no va dub­tar a dema­nar que “si la dele­gació del govern ha de ser­vir per això, en comp­tes de defen­sar els interes­sos dels giro­nins, que la tan­quin”.

La moció sobi­ra­nista i simbòlica de decla­rar Girona ter­ri­tori lliure i sobirà es va apro­var el 10 de desem­bre amb els 15 vots a favor dels regi­dors de CiU, la CUP i ICV, les set abs­ten­ci­ons del PSC i només els tres vots en con­tra dels regi­dors del Par­tit Popu­lar. La CUP feia una crida ahir a no dei­xar-se inti­mi­dar per l'Estat.

Coin­ci­dint amb el recurs con­tra l'acord del ple de Girona, la dele­gació del govern espa­nyol a Cata­lu­nya també ha pre­sen­tat recurs con­tra l'acord unànime que, en els matei­xos ter­mes, va pren­dre el ple de Sant Julià de Ramis, el 24 de setem­bre pas­sat.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa (PSC), diu que troba “fora de lloc” el recurs “perquè hi ha temes més impor­tants i urgents a resol­dre”. Atri­bu­eix l'acord que va pren­dre el ple que pre­si­deix a una presa de posició “simbòlica per l'acti­tud intran­si­gent” de l'Estat pel que fa al reco­nei­xe­ment de les sin­gu­la­ri­tats de Cata­lu­nya i la nega­tiva a par­lar d'un nou model de finançament: “L'acti­tud de la dele­gada del govern espa­nyol reforça encara més la volun­tat dels cata­lans d'anar a la nos­tra”, va dir.

La noti­fi­cació del recurs va arri­bar al con­sis­tori el 30 de gener. Uns dies abans havien rebut un reque­ri­ment a fi que s'informés sobre el com­pli­ment de la llei de ban­de­res. Res­pecte a aquesta qüestió, en el ple de setem­bre també es va acor­dar pen­jar l'este­lada al balcó de l'ajun­ta­ment, al cos­tat de la senyera. De moment, el con­sis­tori manté aques­tes dues ban­de­res one­jant a l'edi­fici. Els pro­pers dies es redac­tarà l'informe que l'Estat reque­reix.

A l'Alt Empordà, Vila­da­mat també ha rebut la noti­fi­cació del recurs con­tra la decla­ració muni­ci­pal de ter­ri­tori català lliure i sobirà. L'alcal­dessa, Irene Palol (CUP), diu que ja espe­ra­ven aquesta reacció per part de l'Estat, i afe­geix que “més val­dria que es dedi­ques­sin a arre­glar els pro­ble­mes que hi ha”. Asse­gura que el recurs no li mereix “cap mena de res­pecte”, però que pre­sen­ta­ran la docu­men­tació que els recla­men. Pel que fa a l'acord del ple, Palol diu: “Només fal­ta­ria que un òrgan esco­llit pel poble no pogués pren­dre aquesta mena de deci­si­ons”, i asse­gura que l'Estat no els “aco­qui­narà” tan fàcil­ment

Per altra banda, l'alcalde de Cam­pe­lles, Joan Dor­das, afirma que té constància que estan a punt de rebre també un recurs con­tra la decla­ració de ter­ri­tori català lliure i sobirà, tot i que encara no l'han rebut. El muni­cipi del Ripollès va decla­rar també per­sona no grata el monarca espa­nyol.