Corrupció ‘in crescendo' després de l'11-S

S'ha escam­pat
la imatge que Cata­lu­nya és un país de cor­rup­tes

Con­vergència, al marge del pre­sumpte finançament irre­gu­lar arran del cas Palau, ha hagut de bre­gar amb els seus pit­jors escàndols de cor­rupció en els últims sis mesos després de l'Onze de Setem­bre. L'espi­ral de les sos­pi­tes l'ha posat con­tra les cor­des. Els casos cone­guts recent­ment han afec­tat bàsica­ment CDC, amb l'excepció d'un cas con­tra el PSC –Saba­dell– i la sentència judi­cial con­tra Unió –Palle­rols–. Tri­bu­nals, poli­cies i mit­jans de comu­ni­cació han esbom­bat al màxim els casos de cor­rupció a Cata­lu­nya i ha que­dat la sen­sació que és un país de cor­rup­tes. Alguns, com ara el cas de les ITV i el rol d'Oriol Pujol i la presència de la màfia russa a Llo­ret, vénen de lluny, però han escla­tat, judi­ci­al­ment i mediàtica­ment, els últims mesos. Les inves­ti­ga­ci­ons judi­ci­als i poli­ci­als són len­tes i ningú pot demos­trar que aquests casos escla­tin ara per inten­ci­o­na­li­tat política. No obs­tant això, CiU asse­gura que la con­cen­tració d'ope­ra­ci­ons poli­ci­als en pocs mesos té un aire de “guerra bruta” després del seu gir inde­pen­den­tista.

Les cinc ope­ra­ci­ons que han escla­tat a Cata­lu­nya des de l'Onze de Setem­bre fins avui –Mer­curi, Llo­ret, ITV i la bar­reja de Manga i Pokémon– pro­ve­nen d'inves­ti­ga­ci­ons ini­ci­a­des entre el 2010 i el 2011 i han sig­ni­fi­cat un in cres­cendo de casos poc habi­tual com­pa­rat amb la dècada del 2000. CiU i ERC pen­sen que no és casual que escla­tin ara. També els estra­nya que la con­versa del juliol del 2010 entre Alícia Sánchez-Camacho i l'expa­re­lla de Jordi Pujol Fer­rus­sola sobre una pos­si­ble evasió fis­cal del fill de l'expre­si­dent es fes pública gai­rebé tres anys després. Tan­ma­teix, també des de l'Onze de Setem­bre fins ara, a l'Estat espa­nyol han escla­tat nom­bro­sos escàndols de cor­rupció al PP com ara l'evasió de diners de Bárce­nas, els sobre­sous de diri­gents popu­lars, l'enri­qui­ment del marit de la minis­tra Ana Mato gràcies a la trama Gürtel i la detenció del pre­si­dent de la Dipu­tació d'Ourense.

Quan el nou govern de CiU no feia ni un mes que havia arren­cat va escla­tar a Llo­ret de Mar per ordre de l'Audi­en­cia Naci­o­nal. El cas Clo­tilde, que implica el dipu­tat i exal­calde con­ver­gent Xavier Crespo en una trama de favors a la màfia russa, és inves­ti­gat pel Ser­vei d'Infor­mació de la Guàrdia Civil des d'ini­cis del 2011, quan la fis­ca­lia anti­cor­rupció ja va detec­tar les acti­vi­tats d'una orga­nit­zació cri­mi­nal que s'estava esta­blint a l'Estat amb la fina­li­tat de blan­que­jar capi­tals. Les pri­me­res deten­ci­ons es van fer el 26 de gener de 2013. Segons El País, la fis­ca­lia ja sos­pi­tava des de fa dos anys de les rela­ci­ons entre l'alcalde Crespo i l'empresa del rus Petrov.

El nom d'Oriol Pujol, secre­tari gene­ral de Con­vergència i pos­si­ble relleu d'Artur Mas, va aparèixer per pri­mer cop vin­cu­lat al cas Campió el març del 2012. Un informe de la fis­ca­lia de Lugo el situ­ava com a con­tacte de la trama per fer nego­cis a Cata­lu­nya. Les inves­ti­ga­ci­ons van seguir durant mesos i mesos, però, al final, el 4 de febrer de 2013, un any després que apa­regués el seu nom, es va dema­nar la seva impu­tació per una altra qüestió rela­ci­o­nada: el cas de les ITV. La jut­gessa del cas, de Bar­ce­lona, ha hagut de dema­nar al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia la impu­tació del fill de Jordi Pujol ja que és afo­rat.

L'últim mes, a les comar­ques giro­ni­nes han escla­tat les ope­ra­ci­ons Manga i Pokémon, dues deri­va­des del cas Campió, inves­ti­gat des del 2010 i que afecta també el PP i el PSOE. El cas més greu sem­bla el de l'alcalde con­ver­gent de Sant Hilari Sacalm i pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Selva, Robert Fau­ria, que va dimi­tir després de ser impu­tat per un delicte de tràfic d'influències. S'han escor­co­llat edi­fi­cis públics a Sant Hilari, Figue­res i Bla­nes, però el cas és que la mateixa set­mana que es dete­nien polítics locals a Cata­lu­nya, també se'n dete­nien a Galícia i Astúries.