I els ajuntaments?

No estic en condicions de valorar amb profunditat l'acord del finançament de la Generalitat, perquè la complexitat tècnica del que s'ha decidit fa que no em senti prou preparat per fer-ne una anàlisi en profunditat. Em quedo, això sí, amb dues conclusions: que la Generalitat rebrà més diners que els que rebia, i que en rebrà menys dels que realment necessita. Vistes les posicions de cadascú, no m'atreveixo a anar més enllà. Només vull remarcar un desig: ara que l'acord del finançament ja ha quedat resolt, és el torn dels ajuntaments, les grans ventafocs de les administracions públiques.

El fet que són les administracions més pròximes al ciutadà, el fet que molts d'ells assumeixen competències que no són ben bé seves (relatives a ensenyament, a sanitat, a serveis socials…), el fet que són els qui més directament poden intervenir en el teixit productiu que els és propi… fan pensar que resulta necessari anar força més enllà del que ara ingressen. I aquí els deures els ha de fet tant l'Estat com la Generalitat, perquè moltes de les competències que els municipis assumeixen les gestionen de manera subsidiària perquè la Generalitat no les executa. Qui coneix bé el territori són les administracions municipals, a les quals, a més, sovint els resulta especialment complicat gestionar qüestions mal planificades per les administracions superiors, massa tancades als despatxos de les capitals.

Vull dir amb això que la qüestió del finançament, més enllà del que implica com a argument en el debat nacional d'aquest país, s'ha de plantejar com un debat sobre com s'han de distribuir les eines per fer les coses que cal fer. En aquest sentit, cal esperar que el debat sobre el finançament municipal que s'ha d'obrir es plantegi despullat dels arguments ideològics i identitaris que han presidit el debat polític dels últims tres anys. Si Catalunya necessitava més diners per pagar, per exemple, la policia que altres comunitats no tenen, i això, a algú de Madrid, li ha semblat una mostra del trencament d'Espanya, cal esperar que si Gratallops necessita més diners per poder pagar un necessari vigilant de nit, no diguin que també és una mostra del trencament d'Espanya i de l'egoisme d'aquest poblet del Priorat. Suposo que no passarà, perquè el poder polític de veritat, el gran poder polític, ignora tradicionalment de tal manera els ajuntaments, que ni tan sols trobaran arguments polítics per anar en contra dels qui defensin la necessitat de replantejar el sistema de finançament dels ajuntaments. Ignoro quin pot ser un bon sistema de finançament municipal, però és evident que als municipis els calen més recursos. Per tant, estaria bé que es comencés a debatre seriosament aquest tema i que, tornant de les merescudes vacances que tots esperem fer, es plantegés d'una vegada la solució a un problema que ja fa massa anys que dura.