140 anys de la proclamació de l'Estat català

Avui, 9 de març del 2013, es commemora el 140è aniversari de la proclamació de l'Estat català del 1873. Aquest primer gran acte de sobirania política catalana des del decret de Nova Planta va ser possible gràcies a l'actitud enèrgica del diputat republicà Baldomer Lostau, que el va proclamar des del Palau de la Generalitat, antiga seu de la Diputació de Barcelona.

Tres dies més tard, l'incipient Estat català va quedar en suspens després de rebre el compromís del govern de la Primera República que la nova constitució republicana seria federal i que l'exèrcit espanyol es retiraria de Catalunya, on des del 1714 havia actuat com una autèntica força d'ocupació. Aquesta situació va ser semblant a la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià, el 14 d'abril del 1931.

És una injustícia que a Barcelona, capital de Catalunya, el nom de Baldomer Lostau no figuri al nomenclàtor, per la qual cosa les entitats sotasignades demanem a l'Ajuntament que iniciï els tràmits per possibilitar-ho. Com que Lostau va ser escollit diputat per la vila de Gràcia, entenem que seria oportú que una via d'aquell districte li fos dedicada.

La nostra proposta és que es canviï el nom de l'actual avinguda Príncep d'Astúries, ja que fa referència a un títol nobiliari foraster, aliè a la tradició catalana, i que avui porta el fill del decadent hereu del dictador Franco, darrer representant de la degenerada i corrupta nissaga borbònica. Aquesta avinguda, que fins al 1939 estava dedicada a Enric Prat de la Riba, va ser rebatejada pel règim franquista amb la present referència monàrquica. Per tant, ja que Prat de la Riba ja té una plaça a Barcelona, demanem que aquesta avinguda passi a tenir el nom de Baldomer Lostau, pare del primer Estat català des de la desfeta del 1714.

Durant tres segles, el Regne d'Espanya ha negat, reiteradament i amb malvolença, els drets històrics de la nació catalana i la llibertat del nostre poble a decidir democràticament el seu esdevenidor. Amb la brutal retallada i absolut menyspreu al darrer Estatut, Catalunya ha estat implícitament exclosa de la Constitució, i no hi ha motiu per sentir-se subjecte a cap legalitat emanada de les presents institucions espanyoles.

Per tant, recomanem amb fermesa que, en uns moments de greu crisi política i econòmica, les autoritats catalanes s'emmirallin en l'exemple de Lostau i els seus col·laboradors, els autèntics republicans federals. I que, si per defensar els drets de Catalunya i la seva gent s'ha d'actuar unilateralment per preservar la nostra sobirania i benestar, es faci sense recança ni dilació. El nostre futur col·lectiu pot dependre d'aquesta suprema determinació.

Visca la República Catalana!