Socialistes per la independència
Una setantena d'alcaldes del PSC formen part de l'Associació de Municipis per la Independència
En la majoria dels casos s'han trobat l'adhesió ja feta o l'oposició l'ha forçat
La realitat a vegades és més tossuda que la teoria i les grans consignes. Sobretot en l'àmbit local. Posicions de les direccions dels partits que quan arriben als ajuntaments es poden arribar a traduir en posicions que topen amb les directrius rebudes. O a vegades forçades per les circumstàncies. Això és una mica el que passa al PSC. Tot i que el partit dirigit per Pere Navarro sempre s'ha mostrat favorable al dret a decidir dels catalans sobre el seu futur, també ha deixat clara una altra cosa: no vol la independència. La seva és una aposta diametralment diferent que implica mantenir Catalunya a l'Estat espanyol, però des d'un punt de vista federalista.
Una directriu que toparia frontalment amb l'essència de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que té com a prioritat bàsica trencar amb l'Estat. Una entitat que actualment formen 701 ajuntaments, consells comarcals i diputacions catalanes. D'aquests consistoris, una setantena estan dirigits per alcaldes socialistes. La teoria del partit enfrontada amb la realitat del territori. Però, en totes aquestes corporacions municipals, l'alcalde socialista hi està còmode formant part de l'AMI? En la majoria dels casos, no. Sobretot es tracta de municipis on el PSC té l'alcaldia, però no disposa d'una majoria suficient. Governa en coalició amb una altra força política que presenta la moció al ple i perd la votació, de manera que es troba que forma part d'una associació perquè la resta de grups l'hi han portat. A Tiana, l'alcaldessa, Ester Pujol, i la resta del PSC –que governen amb ERC– es van abstenir, però la moció es va aprovar pel suport de CiU, ERC i Gent pel Progrés de Tiana.
O una altra casuística: el ple va aprovar l'adhesió a l'AMI en l'anterior mandat i després de les eleccions hi va haver un relleu al capdavant de l'Ajuntament i l'alcalde socialista s'hi ha trobat. Això, per exemple, és el que va passar a la Bisbal d'Empordà. Òscar Aparicio era a l'oposició quan es va votar la moció per adherir-se a l'AMI i el maig del 2011 va accedir a l'alcaldia.
Sovint també succeeix que les directives d'un partit no són compartides pels regidors o els alcaldes. En l'àmbit local, el PSC ha donat en molts ajuntaments llibertat de vot sobre la incorporació del municipi a l'AMI. És un d'aquells temes en què es considera que la consciència personal té prioritat. Aquesta probablement és la circumstància més comuna i s'ha produït, entre altres municipis, a l'Escala. Es va aprovar l'adhesió amb els vots favorables de nou regidors, quatre dels quals eren del PSC. L'alcalde, Estanis Puig, i dos edils més dels socialistes es van abstenir. A més, òbviament, hi ha hagut batlles que s'han presentat amb la sigla dels socialistes i han votat a favor de ser de l'AMI.
Quin és, doncs, el principal punt de trobada entre el PSC i l'AMI? El dret a decidir. Des de l'entitat es promulga la consulta i els socialistes hi són favorables. Coincidència en la forma, però no en el fons.
A les quatre demarcacions
Les quatre demarcacions tenen alcaldes socialistes a l'AMI. I això passa en 28 de les 41 comarques: l'Alt Camp, l'Alt Empordà, l'Alt Penedès, l'Alta Ribagorça, l'Anoia, el Bages, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Berguedà, la Cerdanya, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Gironès, el Maresme, la Noguera, Osona, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Ripollès, el Segrià, la Selva, el Solsonès, la Terra Alta, l'Urgell i el Vallès Oriental.
