Denúncies i disputes a Roses

Hi ha plens plàcids i plens més tensos, i els plens de Roses formen part del segon grup. A Roses qualsevol espurna pot fer esclatar un intercanvi de retrets entre el PSC i el govern municipal, amb pujades de to ben sonades. L'últim ple no va ser cap excepció, però sí que hi va haver algun moment de la sessió en què el to dels intercanvis va pujar més que de costum. La tensió ja es va notar des del primer moment, amb una intervenció de Magda Casamitjana, portaveu del PSC (i exalcaldessa de Roses, val la pena recordar-ho), que és a l'oposició. Casamitjana va explicar que, en el ple anterior, l'alcalde, Carles Pàramo (CiU), no havia deixat que els regidors del PSC acabessin els seus precs i preguntes al·legant que havien esgotat el temps que els pertocava. Des del PSC es van mirar els temps amb lupa i van afirmar que no era cert, que els quedaven alguns segons per continuar parlant. Pàramo va acceptar que es podia haver equivocat, i ho va valorar en dos minuts, que els regidors del PSC van poder recuperar en el torn de precs i preguntes del dia, i la cosa no va més enllà. Per ara. Però aquesta és una de les primeres constants dels plens de Roses. L'alcalde controla amb mà de ferro els temps i el nombre d'intervencions, i els conflictes són freqüents. En arribar al punt 17 de l'ordre del dia tothom era conscient que alguna cosa passaria. Era el punt en el qual l'Ajuntament decidia interposar una querella per denuncia falsa contra Eloy Jiménez, que al maig del 2011 (en campanya electoral) va denunciar l'alcalde, a qui va acusar d'haver influït en la requalificació de la finca d'un hotel adquirit per la seva filla. El tema va ser investigat i arxivat, ja que no es van trobar indicis de delictes. Segons Pàramo, era una denúncia falsa, orquestrada, el denunciant només era un home de palla i, per això, la querella actual està justificada, per esbrinar què o qui hi havia realment al darrere de la falsa denúncia. Mentre l'alcalde llegia aquest punt, l'oposició va escalfar motors distribuint entre la premsa uns documents que demostrarien que la qualificació d'aquella finca va canviar. Quan Paco Martínez va prendre la paraula en nom del PSC, va insistir que la fitxa de la finca havia estat “manipulada” i que la falsa denúncia en tot cas és ara per ara una “presumpta” falsa denúncia. Com a resposta, l'alcalde va deixar entendre que els comentaris d'aquest tipus sobre uns fets que han estat investigats i arxivats poden ser un indici de qui realment pot haver-hi al darrere de la falsa denúncia. Indignació entre els socialistes, que ho van interpretar com una acusació i van exigir una rectificació. I la van obtenir. Però la tensió va continuar. Un ple com qualsevol altre a Roses, on sempre hi ha un punt o altre que escalfa els ànims i on el públic i els periodistes surten amb la sensació que les disputes que han vist tenen poc a veure amb debats sobre l'interès o l'oportunitat de tal o tal projecte per al municipi i més amb la necessitat de saldar rancúnies pendents. Amb empat a les dues bandes, això sí.