Espanya no és de fiar

“Durant més d'un segle s'ha intentat des de Catalunya col·laborar amb l'Estat.” Artur Mas recordava en el discurs d'investidura del desembre passat els esforços “per construir una Espanya democràtica, europea i moderna”. I la resposta rebuda: ni cas. No cal remuntar-se tan lluny en el temps per constatar que el govern espanyol s'ha desentès de la majoria de demandes catalanes dels últims anys, fins i tot de les que han suscitat un gran consens, entre les quals hi ha el reclamadíssim traspàs de l'aeroport del Prat, exigit en un multitudinari acte de la societat civil a l'IESE el 2007.

Amb el cartell de “pendent” figuren altres transferències, com ara les de les beques, els edificis dels grans hospitals propietat de la Seguretat Social... Tot plegat, promeses incomplertes que comporten un perjudici econòmic per a la Generalitat. Els impagaments de l'Estat a Catalunya ja ascendeixen a més de 8.000 milions d'euros, segons càlculs de l'executiu. Amb les arques de la Generalitat al límit i en un moment en què algunes veus consideren factible que els de Mariano Rajoy facin algun tipus de contraoferta per intentar reconduir el rumb cap al dret a decidir emprès per Catalunya només cal fer un cop d'ull per veure que, la majoria dels cops, les paraules amables dels executius del PSOE i el PP no s'han traduït en fets. I molt menys en els últims temps.