Europa és la solució

El dia 9 de maig és el Dia d'Europa, dia en què es vol recordar i commemorar la importància de la construcció europea, de tots els fets i les oportunitats que representa Europa per a la ciutadania. Aquest any, els fets pels quals es commemora el Dia d'Europa han passat força desapercebuts, almenys per a la majoria de la societat, fins i tot els autobusos han deixat de portar la bandera europea que altres anys portaven i, malauradament, han estat més evidents altres notícies com ara la vaga de l'educació i alguna que altra manifestació per reivindicar drets, sovint amb tota la raó; i és que la situació econòmica i social del país no està per llançar coets. La veritat és que el fet que el Dia d'Europa passi relativament desapercebut per a la majoria de la societat diu molt poc a favor del sentiment europeu o europeista, que, d'altra banda, hauria de ser del tot evident i necessari si aspirem a una Europa cohesionada i unida, que sigui capaç de ser útil a la llibertat i seguretat dels seus ciutadans i també de tenir influència internacional i així exportar els seus valors, que no són altres que la democràcia, la pau, la solució pacífica dels conflictes, el respecte a les minories, la solidaritat i la tolerància. Veient com la societat participa en la celebració del Dia d'Europa i veient com es perceben els acords presos a Brussel·les, tant pels ciutadans com, sovint també, pels polítics, podem constatar que no anem pel camí de generar una aproximació cap a Europa, cap a l'europeisme, cap a un sentiment europeu, que no n'ha de suplir cap altre que es tingui, sinó que hauria de ser-ne complementari, però convincent cap a una voluntat de ser una societat, l'europea, amb visió de conjunt i d'unitat, d'units en la diversitat, com diu l'eslògan, que vol dir units però respectant les realitats nacionals que la formen, en definitiva fent bons els valors descrits i que són l'exponent de l'ideari europeu. Si no anem per aquest camí, tot es complicarà perquè, a la llarga, voldrà dir que tornem als nacionalismes estatals, a una visió egocèntrica –només cal veure l'auge dels partits d'extrema dreta sovint xenòfobs–; voldrà dir que no apostem per una sortida conjunta i coordinada de la crisi, que no estem pel govern econòmic europeu, amb la integració fiscal i pressupostaria i per la supervisió bancària d'abast europeu i tampoc per la integració política; voldrà dir, en definitiva, que no estem pels valors de la UE i, per tant, voldrà dir que estarà en perill tot el que s'ha construït fins avui, un espai de llibertat, un mercat interior únic, una moneda única i molts altres drets que valdria la pena fer tot el possible per conservar. Pensem d'on venim, pensem en aquella Europa desolada per la Segona Guerra Mundial i pensem on som ara. Pensem, malgrat les situacions de crisi actuals, si val la pena posar en perill l'escenari de convivència i de benestar aconseguit i pensem en el cost que tindria, en clau de llibertat, de convivència i de progrés, trencar amb Europa i, per tant, tornar als nacionalismes estatals. La reflexió em porta al punt que Europa és la solució.