La Franja ja es mou contra el Lapao

L'any vinent es com­pli­ran 30 anys de la Decla­ració de Mequi­nensa. En aque­lla ocasió, dis­set ajun­ta­ments de la Franja de Ponent van recla­mar l'adopció de mesu­res per pro­te­gir i fomen­tar el català als muni­ci­pis cata­la­no­par­lants sota admi­nis­tració ara­go­nesa. Fruit de la decla­ració, es va implan­tar tímida­ment el català en el sis­tema edu­ca­tiu, com a assig­na­tura opta­tiva, dues hores a la set­mana, als col·legis i ins­ti­tuts de la Franja.

Avui, la llei con­tra el reco­nei­xe­ment del català i l'ara­gonès a la Franja està a punt de fer reviure aque­lla mobi­lit­zació. Alguns alcal­des s'estan movent per con­vo­car, en el ter­mini d'uns vuit o deu dies, un acte con­junt d'alcal­des i regi­dors de la Franja en defensa del català. “Encara no l'hem con­vo­cat però hi estem tre­ba­llant; cre­iem que cal donar una res­posta a aquesta agressió a la nos­tra llen­gua”, va expli­car ahir a aquest diari l'alcalde del Cam­pell (Lli­tera), Pere Anton Chau­vell (PSOE). El Cam­pell ha estat el pri­mer ajun­ta­ment a reac­ci­o­nar, amb una moció apro­vada dijous pas­sat en què es reclama la vigència de l'ante­rior llei de llengües d'Aragó i es dóna facul­tat a l'alcalde per defen­sar, davant els orga­nis­mes que siguin neces­sa­ris, el català com a llen­gua pròpia del Cam­pell. La moció es va apro­var amb el vot favo­ra­ble dels cinc regi­dors del PSOE i un del PAR. El regi­dor del PP es va abs­te­nir. De moment, Chau­vell ja ha con­vo­cat per aquest dijous totes les asso­ci­a­ci­ons del poble i els dema­narà que s'adhe­rei­xin a una decla­ració de suport a la llen­gua. I reclama, també, el suport “de Cata­lu­nya i de la resta de llocs on es parla català, perquè això és un pas més en una agressió glo­bal con­tra la nos­tra llen­gua, com estan fent a les Bale­ars, com ho fa la llei Wert o com la pro­hi­bició de poder dir País Valencià”, diu Chau­vell.

Des de la Riba­gorça, també hi ha con­tac­tes entre alcal­des i s'espera que ho lideri el Con­sell Comar­cal. En aquesta comarca hi ha una alcal­dia de Con­vergència Democràtica de la Franja (CDF), la del Pont de Mon­ta­nyana. La secretària gene­ral de CDF, Marta Cana­les, va dir ahir que el seu par­tit tre­ba­lla a favor d'una mobi­lit­zació con­junta, tal com va fer ja fa mesos, envi­ant moci­ons a tots els muni­ci­pis quan es van conèixer les inten­ci­ons del govern del PP i el PAR de can­viar de nom el català.

A diferència de la Decla­ració de Mequi­nensa del 1984, aquest cop no hi ha cap con­se­ller del govern ara­gonès favo­ra­ble a aquest movi­ment. Lla­vors Josep Bada, con­se­ller d'Edu­cació, va ser-ne un dels impul­sors. Per això, alcal­des del PP i PAR, par­tits que a Sara­gossa han pro­mo­gut la llei del Lapao, tin­dran ara menys cober­tura política per adhe­rir-s'hi. Tot i això, hi ha casos com Cas­te­llon­roi, gover­nat pel PAR, que mai no ha dub­tat del nom i la uni­tat de la llen­gua.

D'altra banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anun­ciat que durà al ple de la Pae­ria una moció de suport al català de la Franja.