Palmer

Els analistes polítics es fan creus. Ja no hi ha qui entenga les enquestes. Els grans partits es dilueixen com si foren un terròs de sucre. Els espanta la desafecció política i culpen a la crisi, a la Merkel, als banquers,...

Però s'equivoquen. Per primera vegada des de la Tra(ns)ició, la ciutadania ompli els carrers. Mai com ara la necessitat de Política, en majúscules, ha estat tan estesa.

Del que estan farts és dels partits tradicionals i del polítics professionals. De les velles receptes que ens estan portant a la misèria. Dels sobres i dels corruptes. Del ‘tornisme canovista'.

A Alcoi tenim un bon exemple del que avorreix la ciutadania. De les pràctiques caciquils que han portat els partits del sistema a mínims històrics.

El secretari general del PP, Ignacio Palmer, no va trobar lloc a la llista electoral perquè estava de morros amb Sedano. Així que el seu partit li va buscar un pessebre on pasturar. A pesar de la seua manifesta incompetència en temes mediambientals, el van nomenar dinamit(z)ador dels parcs naturals de la Font Roja i de la Mariola.

I allà està el neòfit, cobrant tots els mesos, i molt bé. Al mateix temps, la Generalitat acomiada la meitat dels treballadors dels parcs naturals, aquests sí, amb formació i anys d'experiència.

Però tot té un preu. Accedir a un salari de l'administració sense cap mèrit, fer veure què fas quan no en tens ni idea, suportar l'escarni,... no és suficient. Arribat el moment, aplega la factura. Ara, Palmer, ha de justificar allò que no té cap justificació. Canviar l'ordenació de la Font Roja per permetre indústria on actualment hi ha sòl no urbanitzable d'especial protecció forestal i paisatgística.

En un país avançat l'escàndol seria de dimensions estatals. Qui teòricament ha de vetllar per la conservació del Parc Natural de la Font Roja, es dedica a fomentar la seua destrucció i cimentació! Però, supose, que estem parlant de milions d'euros i ací no hi ha decència que valga. Si cal posar-se en evidència per ofrenar noves glòries a “La Española”, Palmer és el primer voluntari.

Una cosa cal reconèixer-li a Ignacio Palmer: té un gran futur al seu partit. Perquè el PP, com veiem cada dia, sap agrair els estómac a prova de remordiments. El dubte que ens queda és si el PP té algun futur després de la desfeta.