L'hora de la veritat

Avui s'obre el procés de signatura i ratificació d'un tractat que suposa un punt d'inflexió en el comerç d'armes, que queda estigmatitzat. Per primera vegada en la història es regulen les transferències internacionals d'armes convencionals. D'una banda, se'n prohibeix l'exportació quan se sàpiga que seran utilitzades per cometre crims de guerra, actes de genocidi, atacs contra civils o altres violacions greus dels convenis de Ginebra. A més, en tota transacció s'haurà d'avaluar de manera integral si contribueix a soscavar la pau i la seguretat, si facilita la comissió de violacions de drets humans i del dret internacional humanitari, i si serveix per dur a terme actes de terrorisme, crim organitzat, violència de gènere o violència contra les dones i els nens. Molt important, també s'haurà de tenir en compte el risc que les armes puguin ser desviades del destinatari original a un altre usuari. A fi de millorar la transparència, també s'espera que els estats presentin informes anuals de les seves activitats.

En altres paraules, ja no està ben vist vendre armes. I no perquè el tractat sigui la panacea (que no ho és, de fet té algunes febleses i ambigüitats preocupants, que caldrà vigilar de prop per assegurar una correcta implementació), ni tan sols perquè hagi entrat en vigor, ja que encara haurem d'esperar dos o tres anys fins que s'arribi a les 50 ratificacions necessàries. Però alguna cosa ha canviat, com a mínim, en les consciències. Fa uns anys, que la UE decidís aixecar l'embargament d'armes a un país en guerra, com és Síria, hauria passat desapercebut. La setmana passada, però, els països van haver de posar-hi limitacions, dilatar-ne uns mesos els efectes i, en definitiva, donar moltes explicacions a la societat civil internacional, que ja no considera que el comerç d'armes sigui una activitat econòmica com les altres. En aquest sentit, els signants del nou tractat inclouen molts dels principals exportadors d'armes, com ara el Regne Unit, Alemanya i França, juntament amb exportadors emergents, com el Brasil, Mèxic i Sud-àfrica. També s'espera la signatura del govern dels EUA, principal productor i exportador, abans que acabi el 2013. I és que la violència armada és responsable cada any de la mort de més de 500.000 persones. No obstant això, el ritme de producció no s'atura i se segueixen fabricant cada any més de 10.000 milions de bales. Es tracta, naturalment, d'un negoci molt lucratiu per a alguns: el mercat mundial de les armes mou més de 80.000 milions d'euros l'any. I per si això no fos suficient, aquest sector concentra el 40% de tota la corrupció que hi ha al món. Són dades per llegir una vegada i una altra, millor en veu alta, per poder copsar l'abast del problema. La nota positiva és que aquest sanguinari comerç està, des d'aquesta setmana, una mica menys fora de control.