Europa en una cruïlla

Els ciutadans europeus, especialment els dels països del sud, observen com els seus governs, setmana a setmana, proposen solucions per sortir de la crisi. Sovint, aquestes solucions, encara que des d'un punt de vista teòric es poden arribar a entendre, representen un cost molt elevat per a la ciutadania i, a més, generen una sensació d'incertesa pel que fa al temps que durarà aquesta sort de mesures setmanals que, de fet, procuren complaure les premisses que s'han marcat des de la UE, amb el suport del Fons Monetari Internacional (FMI). I ara, per acabar-ho d'adobar, els mandataris de l'FMI, concretament el responsable de seguir l'evolució econòmica de l'Estat espanyol, ha manifestat que convé un esforç suplementari, reduint salaris i altres mesures restrictives, i cal que flueixi el crèdit cap a les petites i mitjanes empreses que, en definitiva, són un motor importantíssim per a la creació d'ocupació. Ens vénen a dir que, amb salaris més baixos i garantint crèdit a les empreses, ens en sortirem. És evident que són dues receptes que es complementen i que, si es poden realitzar, facilitarien el creixement, bàsic per a la sortida de la crisi. Però no sé si els funcionaris de l'FMI han valorat el cost social, familiar i individual que tenen aquestes mesures que reclamen. De fet, el govern espanyol ja ha contestat que la reforma laboral que va endegar al seu dia ja contempla les mesures exposades per l'FMI. Veurem com acaba, però la proposta del Fons és una galleda d'aigua freda a l'esforç del govern espanyol per vendre optimisme i és que la comunicació també és un factor important per generar confiança, que alhora és bàsica per a la reactivació econòmica. I mentre això passa a l'Estat, els mandataris internacionals debaten, a la cimera del G-8, les grans línies econòmiques mundials i Obama aprofita per rememorar, juntament amb Merkel, el discurs que va fer Kennedy fa cinquanta anys a Berlín i es permet una llicència progressista, en dir que no anem bé si permetem que un sector important de la població quedi fora de l'estat del benestar. Esperem que aquestes paraules i la realitat d'alguns estats de la UE estovin la sensibilitat de Merkel i propiciïn un impuls solidari a la UE, amb una unió econòmica efectiva, amb control pressupostari i fiscal i supervisió bancària i amb la voluntat que els estats de la UE s'ajudin i garanteixin, entre tots, l'economia de cadascun. Segur que, a la llarga, una solució de caire europeu tindrà efectes beneficiosos per a tots. Europa es troba en aquests moments en una cruïlla, en què ha de decidir si anar cap a una unió amb totes les conseqüències o fer petits avenços. Donat, però, que el món no s'atura i les àrees econòmiques emergents són cada vegada més potents, a Europa la decisió ja li ve donada. Si volem estar presents o influir en el món, s'ha d'optar, sense pauses, per la unió econòmica i política, que respecti les realitats nacionals internes, però que actuï com una unitat econòmica i política.