En lletres grans

“Un mosaic és un ritual.” La definició és de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, que en una entrevista en aquest diari sintetitzava la idea força d'una iniciativa d'aquest tipus: que la suma de voluntats individuals es tradueixi en un missatge col·lectiu. Ahir, el públic que hi havia al Camp Nou ni tan sols es va esperar a fer el ritual quan tocava, que era quan sonés Els Segadors, després del discurs de la presidenta d'Òmnium, organitzador de l'acte. De manera improvisada, just després de les instruccions que es van donar per megafonia per desplegar-lo, la gent va començar a fer proves per iniciativa pròpia, fins al punt que Casals va haver d'esperar per inicial el discurs que acabés aquell assaig general improvisat. Després de la intervenció de Casals, el joc va seguir, amb la graderia partida en dos i mostrant alternativament una meitat i l'altra del mosaic. Però va ser ja amb l'himne català de banda sonora, quan el gran mosaic que impulsava El Punt Avui i que els lectors han sufragat en bona part amb aportacions voluntàries, va cristal·litzar amb rotunditat, amb més de 130.000 braços aixecant les cartolines que conformaven el lema escollit, Freedom Catalonia 2014, llançant el seu missatge arreu i proporcionant la gran fotografia de la nit.

Però per aconseguir el moment de catarsi, missatge i pur impacte visual, a més dels braços alçats de quasi 70.000 persones, va caldre molt feina prèvia. Aquells minuts d'impacte es van començar a coure fa dos mesos, quan es van iniciar les converses per fer realitat la iniciativa. Des de llavors, gairebé centenar i mig de persones han treballat en els preparatius de la catarsi, que s'acceleraven a mesura que arribava el moment, explica Jordi Sant, que coordina l'equip encarregat de la confecció i execució del mosaic.

Les cartolines, al dors de les quals consta el nom de totes les persones i entitats que ja hi havien col·laborat fa set dies (la resta apareixeran juntament amb aquests, en un pòster commemoratiu que el diari encartarà en l'edició del 7 de juliol) es van imprimir fa una setmana. En total, s'han fet servir uns 2.500 quilos de cartolina, o més de quatre metres cúbics, com vulguin.

El material es va portar en un camió al Camp Nou ahir mateix a quarts de vuit del matí. Un petit exèrcit d'un centenar de persones van passar-se el matí col·locant a lloc les peces, de 45 per 65 centímetres. Sant compta amb un equip integrat per una quinzena de col·laboradors habituals que es dediquen a coordinar el desplegament en petits grups. El petit exèrcit, del qual també formava part un grup de voluntaris que feien la feina a canvi d'entrades per al concert, va començar la tasca a les onze del matí i va acabar a migdia. Primer, les lletres; després, el fons. Cadascuna de les lletres, per cert, ocupaven en aquest mosaic més seients del que és habitual, eren més grans, explica Sant. El motiu? “Prevèiem que vindria molta canalla, i els nens són més baixets”. Fer la lletra més gran permet compensar aquest possible handicap. Que Sant tingui presents fins i tot aquests petits detalls no és gratuït. Fa més de 20 anys que s'hi dedica, amb la seva empresa, a muntar animacions en grans esdeveniments, incloent els mosaics que s'han convertit en la seva especialitat des que, el 8 de gener de 1992, i en un Barça-Madrid, en va fer el primer que s'aixecava a l'Estat inspirant-se en els que ja feien els italians. Des de llavors, Sant i el seu equip han fet més d'una seixantena de mosaics, sobretot al Camp Nou i en partits del Barça.

La planificació tenia en compte altres especificitats del mosaic. Normalment, en un partit les cartolines s'aixequen al principi. Però en aquest cas calia esperar fins a la mitja part de l'espectacle, que a més es va endarrerir més d'una hora respecte de l'horari previst. D'aquí els avisos per megafonia abans de l'inici del xou, i també les instruccions que es podien llegir en les dues pantalles situades a banda i banda de l'escenari i que es van donar també per megafonia minuts abans l'improvisat , i que va desencadenar l'assaig general. Aquesta atenció pel més mínim detall Sant la considera clau perquè el desplegament del mosaic “és una acció molt efímera i no hi ha marge d'error. O surt bé o no surt. Per això cal buscar el moment on pot haver més predisposició del públic”. Ahir, segurament, el moment podia haver estat qualsevol, però segurament cap no hauria estat millor que l'escollit.