“I aquí, a Espanya...”

A les trinxeres televisives (no pas del periodisme) ja utilitzen els mateixos reclams, en relació amb Catalunya i la independència, que fan servir a Sálvame per mantenir l'espectador atent, expectant, perquè no canviï de canal, no se'n vagi, perquè s'esperi, que la traca es guarda pel final. I és que els catalans som la Belén Esteban d'Intereconomía TV. El presentador de la tertúlia Dando caña, del canal ultranacionalista espanyol, insistia, en l'edició d'ahir al migdia, que del “concert del Nou Camp” en parlarien més endavant, en el tram final tot i els precs, deia, que formulaven els espectadors a través de les xarxes socials. La tàctica, podem pensar, està dirigida a satisfer el fanatisme de l'audiència d'aquesta tele, però també pot tenir, des de la seva òptica, una altra lectura: el menyspreu envers Catalunya, que no mereix tema de portada. El menyspreu es percep també en el to –propi de la Castella més altiva, la que vol ser irònica però no en sap, de finezza– amb què el presentador va declamar els noms de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Peret. I per arrodonir-ho les piulades que llegeix el becari, el qual sempre data les que vénen de Catalunya i que sempre són de l'estil “sobran separatistas”.

És la importància dels matisos, gens irrisoris, però que la tele difumina pel poder de la imatge. És la tria d'unes paraules, l'ordre amb què presenten les notícies o la posada en escena de la connexió en directe, alguns dels detalls del tractament que van fer del concert els informatius de les teles espanyoles. L'endemà, el Telediario 1 va donar la notícia en segon lloc perquè la portada es reservava per a la final de la roja amb el Brasil. La notícia correcta, sense mirades esbiaixades. Dissabte, el Telediario 2 va connectar amb el concert al minut 9 d'informatiu i el reporter, des de l'estadi, va glossar l'ambient previ i la presència de bona part del govern. Això sí, el pla recollia la part més buida de les grades.

Antena 3 va col·locar en titulars la notícia del concert després dels disturbis d'Egipte. La imatge mostrava Joel Joan, amb expressió combativa. Van connectar amb una reportera davant del Camp Nou i van completar-ho amb una notícia dels organitzadors –recalcant que eren els mateixos de la manifestació de la Diada–, de la presència del govern, i com a cantant destacat, Dyango.

Tele 5, el mateix dissabte, va fer una miniconnexió a fora del camp d'un minut, gairebé com si fos una última hora. Després es van dedicar a parlar de melons, de la festa del vi, del patró dels bars i de les vacances i la platja de Gandia. Diumenge al migdia, Tele 5 sí que es va fer ressò de l'ambient festiu, amb metàfores incloses en la narració com ara “disposats a emprendre el vol” i van ser els únics a incloure testimonis que, en castellà, humor i naturalitat, recordaven que tots els pobles tenen dret a decidir.

Amb el silenci es perceben millor els matisos. La Sexta va esperar a diumenge: només imatges i quatre ratlles llegides per sobre. Tampoc en van fer cas La Sexta Noche i El Gran Debate; el seu món (i la seva guerra) es regeix per la bipolaritat PP-PSOE, i de la qüestió catalana només en parlen quan es volen posar d'acord.