El bisbe de Girona, a favor de la consulta

El bisbe de Girona, Fran­cesc Pardo, s'ha mos­trat a favor de la con­sulta per poder conèixer “l'opinió real” de tots o de la majo­ria dels ciu­ta­dans a Cata­lu­nya, que tenen el dret i deure de mani­fes­tar la seva opinió en qüesti­ons “impor­tants i essen­ci­als”. Així ho asse­nyala en el full par­ro­quial d'aquest setem­bre, on també cri­tica la falta de diàleg en aquest procés d'aquells que només pre­sen­ten objec­ci­ons legals.

Sota el títol Al ser­vei del nos­tre poble, festa i reflexió, Pardo plan­teja un seguit de qüesti­ons sobre el procés cap a la inde­pendència i es mos­tra par­ti­dari de que es faci la con­sulta. Així, defensa que per poder deci­dir les pro­pos­tes més adi­ents, cal tenir un conei­xe­ment “real i objec­tiu” de la qüestió i afe­geix que “sense con­sulta, tot­hom es pot eri­gir en por­ta­veu del poble”.

Quan falta poc més d'una set­mana per a la cele­bració de l'Onze de Setem­bre i la Via Cata­lana, el bisbe de Girona plan­teja una “reflexió serena sem­pre impres­cin­di­ble en moments de tanta com­ple­xi­tat com la vivim”, en relació a la crisi econòmica. I també davant la “tensió” que genera el “desig i el dret d'una bona part els ciu­ta­dans de ser con­sul­tats, dels com­pro­mi­sos d'haver accep­tat una cons­ti­tució, de for­mar part de l'estat espa­nyol i de les difi­cul­tats que com­porta un camí d'aquesta mena”.

És per això que subrat­lla com a “fona­men­tal” poder tenir “infor­mació pre­cisa i ente­ne­dora” de la pro­posta o pro­pos­tes que es puguin sot­me­tre a con­sulta. I plan­teja un seguit de pre­gun­tes a tall d'exem­ple com ara “inde­pendència o no? De quin tipus d'estat par­lem? Quina relació amb l'actual Estat i amb els seus con­ve­nis i deu­res? Pos­si­bi­li­tats reals d'un estat fede­rat? Via­bi­li­tat en el con­text d'Europa i de les naci­ons?”, entre d'altres. En aquest sen­tit, també asse­nyala la neces­si­tat de conèixer les con­seqüències polítiques, econòmiques i soci­als de la pro­posta o pro­pos­tes plan­te­ja­des, així com els avan­tat­ges i incon­ve­ni­ents de tot el procés.

El bisbe Pardo també demana que es faci peda­go­gia i un gran esforç per evi­tar una frac­tura social que sigui “irre­pa­ra­ble” i que deixi “feri­des ober­tes”. Per aquest motiu, insta totes les ins­ti­tu­ci­ons a con­sen­suar un full de ruta per asse­gu­rar el model de soci­e­tat que deci­dei­xin els ciu­ta­dans.

Per altra banda, també car­rega con­tra aquells que rebut­gen el diàleg aga­fant com a “excusa” les objec­ci­ons legals del procés i afe­geix que “cal par­tir del prin­cipi que les lleis es poden modi­fi­car pel bé dels ciu­ta­dans”.

A més, subrat­lla la neces­si­tat que, siguin qui­nes siguin les pro­pos­tes esco­lli­des, cal que hi par­ti­ci­pin totes les ins­ti­tu­ci­ons que han con­fi­gu­rat el país des dels seus ini­cis fins avui. Inclosa l'Església, que ha de “mani­fes­tar també la seva opinió i els valors des del ser­vei i no des de cap poder sinó des de la savi­esa acu­mu­lada al llarg dels segles”.