Catalunya nou estat d'Europa

La mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre va can­viar la història del nos­tre País. Vam dei­xar de ser la Cata­lu­nya autonòmica per esde­ve­nir la Cata­lu­nya sobi­rana, vam pas­sar del pacte a la sobi­ra­nia fis­cal. Vam demos­trar al món i a nosal­tres matei­xos que som un poble i, com a tal, volem tenir un estat que defensi els nos­tres interes­sos i la nos­tra gent, un estat com el que tenen els altres pobles del món. Va ser una mani­fes­tació mul­ti­tu­dinària, pacífica, lúdica, inclu­siva i cívica, un exem­ple per a tots i un èxit del poble català. Serà recor­dada, sens dubte, com la mani­fes­tació més gran de la nos­tra història, com un èxit col·lec­tiu de la soci­e­tat civil que va asso­lir el seu objec­tiu: can­viar la política del govern de Cata­lu­nya.

Aquell dia el món va conèixer la volun­tat de Cata­lu­nya d'esde­ve­nir un nou estat lliure i sobirà dins d'Europa. Aque­lla dia vam demos­trar que som un poble pacífic, coratjós i valent, amb una ferma volun­tat de ser i amb una enorme capa­ci­tat per d'asso­lir els nos­tres objec­tius. Vam mos­trar la nos­tra ale­gria, la il·lusió i l'espe­rança en el futur mal­grat les difi­cul­tats. Aquell dia vam enter­rar l'auto­no­misme i vam ini­ciar el difícil camí de la lli­ber­tat. L'Onze de Setem­bre del 2012 vam des­co­brir que junts ho acon­se­gui­rem, que, si tre­ba­llem ple­gats soci­e­tat civil, govern i ins­ti­tu­ci­ons, res ni ningú ens podrà atu­rar; que en democràcia no es pot atu­rar ni doble­gar la volun­tat d'un poble.