Fer via a passos de gegant

Els núvols suen a Avi­nyo­net del Penedès. Són les 11 del matí i al camp de fut­bol en lloc dels gegants i els ele­ments del folk­lore català con­vo­cats només hi ha uns quants paraigües. Els mòbils tre­uen fum i molts d'ells miren les imat­ges del satèl·lit mete­o­sat. Bons augu­ris de cara a la tarda però al matí la pluja, cada cop més intensa, aigua­leix lite­ral­ment la festa gegan­tera per la inde­pendència que s'hi havia pro­gra­mat. Si plou el got segur que estarà mig ple, i per això els ànims no deca­uen.

De fet, el dia gris no impe­dirà que alguns dels que hi han vin­gut s'empor­tin una imatge “immi­llo­ra­ble” de la Diada. És el cas de Jan Schej­bal, vin­gut de Txèquia. Ell forma part d'una petita dele­gació de 4 txecs con­vi­dada per Òmnium Cul­tu­ral que fa una set­mana que es pas­seja pel país per reco­llir de pri­mera mà les impres­si­ons d'aquest moment històric. Tant ell com els seus com­panys par­len un català per­fecte perquè for­men part del Lec­to­rat Català de la Uni­ver­si­tat Caro­lina de Praga. El van fun­dar el 1991 i tenen un cen­te­nar d'estu­di­ants txecs que volen apren­dre la nos­tra llen­gua. “La història del nos­tre país té mol­tes simi­li­tuds i paral·lelis­mes amb Cata­lu­nya”, explica, i afe­geix: “Ja ens encar­re­ga­rem d'ense­nyar les foto­gra­fies i d'expli­car deta­lla­da­ment els punts clau de la vos­tra història i el procés que segueix per tro­bar encara més sim­pa­ties entre el poble català i el poble txec.” Parla de la història del seu país, de la de fa molts anys i de la més recent. Parla del 1989 i del des­mem­bra­ment de l'Europa de l'Est, dels con­flic­tes entre txecs i eslo­vacs, d'incom­pren­si­ons i polítiques malin­ten­ci­o­na­des, i en treu una con­clusió: “Només amb la com­prensió de les dues parts es pot asso­lir una inde­pendència com la que va asso­lir la República Txeca el 1993.” La seva com­pa­nya el talla i és per dir-me que molts dels seus amics de Praga avui també han posat l'este­lada al seu per­fil de Face­book.