Rajoy alliçona el PP perquè emfasitzi l'afany de diàleg
L'executiu espanyol evita polemitzar sobre la consulta i reitera que l'únic límit per parlar és el marc legal
El PSOE s'obre a la possibilitat que es discuteixi sobre el dret a decidir en una futura Constitució
Per primer cop des que es va instal·lar al poder, Mariano Rajoy va reunir el nucli dur del PP a La Moncloa, i va recuperar els clàssics maitines dels seus predecessors, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. El missatge que va sortir de la trobada és el que el president espanyol vol que vagi repetint tota la direcció: “Constitució, lleis i diàleg.” I així ho va fer ahir Carlos Floriano, que esquivava la pressió de l'ala dura del PP i dels mitjans de la dreta per la falta de concreció que atribueixen a la carta de Rajoy a Artur Mas, adduint que el cap de l'executiu havia estat molt clar en la resposta i li havia assenyalat les línies vermelles: defensa de la Constitució, exigència que es compleixi la llei i diàleg “sense descans” per resoldre la crisi econòmica.
És evident que la resposta, per alguns sectors, com que no inclou un no implícit a la consulta, va quedar massa difusa i ha permès generar tot tipus d'interpretacions. Aquesta percepció, que asseguren que és “errònia”, és la que intentava combatre ahir la direcció del partit de Rajoy, que va insistir a marcar a Mas els límits d'aquest diàleg. Si més no, mentre el govern i el partit estatal ofereixen la millor cara, per darrere és evident que han posat en marxa una intensa tasca diplomàtica un cop han constatat que, de cara a l'escena internacional, la Via Catalana els està guanyant la partida en el terreny de la comunicació i a l'hora de generar empaties.
Malgrat aquests moviments, el PP manté la tesi que a Catalunya no hi ha una crisi política com a conseqüència del clam ciutadà a favor de ser consultats, perquè es parteix de la percepció que la “majoria silenciosa” no comparteix aquest neguit. Argumenten que s'ha arribat a una situació difícil per la deixadesa de l'executiu de CiU, que ha encoratjat les veus que es manifesten per la independència en lloc de buscar solucions “per als problemes reals” dels catalans.
Però, tot i menystenir el fenomen, és conscient que les respostes excessivament dures potser deixen satisfets els ultres del partit, però també serveixen per engrescar més els partidaris de la ruptura. Fins i tot un dels principals valedors d'aquesta posició més contundent, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ahir també posava l'accent en el diàleg i, sobretot, insistia a recordar que, en cas de conflicte entre governs o entre parlaments, el Tribunal Constitucional és l'encarregat de dirimir-lo.
Els embolics del PSOE
És per això que, més que polemitzar amb Mas per la seva intenció de mantenir la consulta el 2014, el PP va preferir ahir burxar la ferida socialista adduint que la proposta de reforma de la Constitució només és fruit dels seus “embolics” interns i de la seva dificultat “d'encaix” amb el PSC. I, en tot cas, subratllen que és “sarcàstic” que mentre insisteixen a no voler dialogar amb l'executiu espanyol, simultàniament, proposin una reforma que requereix el vistiplau dels dos grans partits estatals.
Si més no, ahir la direcció del PSOE feia un pas més en el seu discurs i admetia que si s'obre el meló constitucional estan disposats a discutir el dret a decidir, amb el benentès que, segons indicava la número dos del partit, Elena Valenciano, en un escenari de reforma és lògic que els partits catalans en vulguin parlar. Tot i així, s'insistia a recordar que el PSOE és contrari a encabir la consulta en la carta magna.
El ressò de la carta a Catalunya
Dos dies després que la carta de Rajoy arribés a la Generalitat, el seu contingut continua sent motiu de debat a Catalunya. Així, els representants de CiU Josep Rull i Lluís Corominas consideraven que la missiva té elements “positius”, com ara la voluntat de dialogar, si bé insistien que els ha faltat una resposta molt més argumentada sobre el perquè de l'oposició a la consulta, atès que Mas li havia fet arribar fins a cinc propostes que estaven incloses en el memoràndum elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, que inclou cinc vies legals per fer la consulta. Per ICV, també s'apreciaven ambigüitats en la carta, perquè, si bé no es pot dir que sigui un cop de porta, no dóna una resposta clara al dret a decidir, interpretava el secretari general, Josep Vendrell.
Mentrestant, des d'ERC afirmen que la intenció sobre el contingut de la carta no deixa cap escletxa que permeti pensar que estan disposats a negociar una consulta, sinó tot el contrari. La dirigent republicana Anna Simó es mostrava rotunda assegurant que a hores d'ara l'única cosa que es pot negociar amb el govern del PP “és una separació amistosa”.
