Allà on érem

Representants de la vella guàrdia del PSOE s'han sumat a la nova ofensiva

La tímida i limitadíssima oferta de diàleg que Mariano Rajoy va transmetre per carta a Artur Mas el 14 de setembre passat com a resposta a la determinació del president de la Generalitat de celebrar una consulta no només no ha satisfet la majoria creixent de catalans que reclamen el referèndum. Els sectors més representatius de l'Espanya més conservadora han interpretat el gest del cap de l'executiu espanyol com un signe de debilitat i han posat en marxa una nova ofensiva que no només té el suport habitual de la caverna mediàtica, sinó que ha sumat la col·laboració de destacats representants públics que, havent assistit en silenci a la major part del procés, ara s'han afegit a les crítiques més dures. La irada reacció a la manifestació de la Diada del 2012 s'ha repetit amb l'oferta de Rajoy, arribada després de la Via Catalana. I es confirma que, malgrat haver passat dotze mesos i haver sumat noves veus opositores, poc ha canviat.

Molts dels “nous crítics” formen part de la vella guàrdia del PSOE, que no veu amb bons ulls les maneres amb què Alfredo Pérez Rubalcaba està afrontant el procés, i encara menys la condescendència amb què el secretari general dels socialistes espanyols està tractant un PSC partidari de la consulta. És el cas de l'expresident espanyol Felipe González, dels exministres Juan Alberto Belloch i José Luis Corcuera i de la nova presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, per citar només alguns dels noms que han posat la seva veu al servei de la unitat d'Espanya i en contra del moviment social i polític que l'amenaça. El diagnòstic, repetit incansablement en rodes de premsa, diaris, ràdios i televisions, és clar: Espanya és indivisible i la Constitució, intocable. I el tractament suggerit, que també s'ha guanyat la complicitat d'una extrema dreta enyorada d'altres temps, inclou una resposta molt més contundent que la donada pel govern espanyol.

D'entrada, demanen la creació d'un nou front antisobiranista –com si encara no existís–, que abordi el conflicte sense contemplacions i que apliqui l'article 155 de la carta magna per suspendre l'autonomia de Catalunya. Els arguments són tan variats com poc consistents. En les planes següents, els lectors trobaran un extens recull de frases que il·lustren l'ofensiva i que defensen conceptes que van des de la inviabilitat d'una consulta com les que s'han fet i es faran en altres països amb més tradició democràtica, fins al vaticini de l'expulsió de la UE o la victimització de l'Estat per part d'una Catalunya que, més enllà del que demostrin les xifres, presenten com egoista.

L'ofensiva ha coincidit en el temps amb les primeres veus d'intel·lectuals espanyols com Suso de Toro i Iñaki Gabilondo, que reclamen mesures per seduir els catalans i impedir una independència que depèn només d'ells.