L'economia al servei de la política

El Banc Central Europeu ha abaixat els tipus d'interès de la zona euro al 0,25%, una cotització mai vista a Europa i que pretén, tal com diu el mandatari del BCE, Mario Draghi, evitar el risc d'un període prolongat de baixa inflació, o el que és el mateix, la deflació, que vol dir evitar entrar en un procés de baixada de preus que dificulti la recuperació econòmica, com li ha passat al Japó en les dues darreres dècades. Hi ha més coses, però, a l'entorn d'aquesta nova situació. De fet, ve donada als pocs dies de que la Comissió Europea presentés unes dades econòmiques, tot i que no molt pròsperes, almenys esperançadores, afirmant que s'ha sortit de la recessió i que es preveuen, per al trimestre que queda i per al 2014, creixements positius, tot i que tímids.

Segurament, en etapes d'expansió econòmica, creixements d'aquesta naturalesa es veurien com a negatius, però en la situació de crisi en què estem instal·lats, poder donar alguna notícia positiva és del tot recomanable i així ho ha fet el comissari d'Economia Olli Rhen, que ha apostat perquè torni la confiança en tots els actors de l'economia, factor bàsic per a la recuperació econòmica. I a aquesta visió optimista de la Comissió Europea s'afegeix el Banc Central Europeu amb la baixada de tipus d'interès al 0,25%, el que, a més de la versió oficial donada per Draghi, hauria de generar una baixada del preu del crèdit a particulars i empreses i també a les hipoteques; una altra cosa és el temps que transcorrerà perquè això es veig reflectit a la realitat. D'altra banda, els inversors i estalviadors rebran menys diners pel seu estalvi. I, pel que fa al mercat de divises, una mesura d'aquesta naturalesa fa abaixar la valoració de l'euro respecte del dòlar, fet que ja s'ha començat a reflectir, i això ha de tenir conseqüències facilitant les exportacions. En fi, sobre el paper tot és positiu, però el que s'ha de veure és com es plasmarà en la realitat, en aquesta àrea, la zona euro, amb tantes diferències entre les variables econòmiques, segons els estats, com són el deute, el dèficit, la fiscalitat o l'atur, diferències que sovint requereixen medicaments específics i diferents per a cada zona. Si aquesta baixada de tipus ajuda a la recuperació, potser seria el moment de revisar les polítiques d'austeritat i, tot i que mantenint el control pressupostari i de dèficit públic, establir algunes polítiques que facilitin el creixement. Però perquè això succeeixi s'haurà de convèncer Angela Merkel que, com sabem, té el suport dels ciutadans alemanys per continuar amb les polítiques d'austeritat, com s'ha demostrat amb el suport que li han donat a les urnes. Per tant, fer-li canviar la seva idea que els estats endeutats primer han de fer neteja i després, quan estiguin sanejats, ja es faran les polítiques expansives, serà difícil. De totes maneres, fóra bo que els mandataris europeus, polítics i econòmics, valoressin la problemàtica social que hi ha a Europa, com ara l'atur, les diferències socials o les dificultats per generar ocupació, i prenguessin les decisions pensant en la ciutadania.