L'Ebre, un riu per a una batalla
La de l'Ebre va ser l'última gran batalla de la guerra abans de la desfeta republicana
La nevada força a suspendre els actes de commemoració
Un mateix turó
es conqueria i reconqueria quatre i cinc cops
La matinada del 16 de novembre del 1938, les tropes republicanes es retiraven per la serra de la Fatarella, després de 114 dies de combats en l'última gran batalla de la Guerra Civil, la de l'Ebre. Va ser la batalla més dura, sagnant i decisiva de tota la guerra, i ahir, setanta-cinc anys després, havia de tenir lloc un acte commemoratiu al poble vell de Corbera d'Ebre, presidit per Artur Mas, que una gran nevada va impedir.
També feia fred el novembre del 1938 i, segons el relat de l'historiador Francesc Xavier Hernàndez, va nevar. “A les 18 hores del dia 13 va començar la maniobra de retirada, a les 7 hores del matí, tot just quan començava a nevar, el conjunt de les forces republicanes s'havien replegat i les brigades de la 3a i la 35a divisió s'havien desplegat al llarg de la línia defensiva de la Fatarella”, diu Hernàndez. No hi ha fotografies que constaten aquesta nevada, però sí que setmanes enrere havia plogut intensament; tant, que el combat es va aturar. Sigui com sigui, a les 4.45 hores del 16 de novembre del 1938, el tinent coronel Manuel Tagüeña, una vegada tots els seus soldats s'havien retirat, va ordenar volar el pont de ferro de Flix, punt clau d'abastiment per a l'exèrcit de l'Ebre. Era el final de la batalla de l'Ebre.
El combat havia començat el 25 de juliol. Aquell matí, diada de Sant Jaume, hi havia programa de festa major a Corbera. Missa i concurs de cavalls. Els veïns veuen moviment de soldats. No saben què passa, potser és que Franco ha travessat el riu en direcció a Barcelona..., i fins més tard no s'adonen que els nacionals fugen cap a Gandesa. A les tres de la tarda, arriben els republicans. La gent està tancada a casa i els soldats els recomanen que marxin, que Franco no trigarà a bombardejar. Aquella mateixa tarda, cauen tres bombes sobre Corbera. I més l'endemà, i l'altre... Les restes del poble vell de Corbera continuen ara com a testimoni d'aquella tragèdia, la primera guerra en què la població civil es converteix en objectiu militar. La de l'Ebre serà l'última gran batalla de la Guerra Civil, la més decisiva i sagnant de totes, en la qual lluitaran sobretot joves catalans. Un dels episodis que marcaran la fi de la guerra i de la República.
Dos mesos abans de la batalla més llarga de la guerra, l'abril del 1938, la guerra havia arribat a Catalunya i la va deixar aïllada de la resta de la República. Les tropes de Franco van completar el 20 d'abril, amb l'ocupació de Sant Carles de la Ràpita, la conquesta de les terres catalanes al sud de l'Ebre. Franco, malgrat la insistència del seu estat major, renuncia a continuar l'ofensiva contra Catalunya i la dirigeix contra València. Una decisió que permet a les unitats republicanes que havien quedat al Principat disposar de temps per refer-se i reorganitzar-se.
A les 00.15 hores del 25 de juliol del 1938, amb un dia de retard respecte al pla inicial, comença la gran ofensiva republicana amb el pas del riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El general Rojo prepara l'atac nocturn i, per sorpresa, encaminat a trencar les línies franquistes. L'objectiu era arribar a Gandesa, un enclavament clau per al control dels accessos a Saragossa i València. Però sobretot havia de servir per guanyar temps i buscar una solució a la Guerra Civil i demostrar que la República era viva. A banda d'un intent per aconseguir la internacionalització del conflicte, que es frustrarà del tot amb el Pacte de Munic signat al setembre entre la Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya, un aval de la política expansionista de Hitler.
L'ofensiva, d'entrada, és un èxit, i van caldre més de cent dies de durs combats i milers de morts en un bàndol i en l'altre perquè les forces insurgents comandades pel general Franco aconseguissin recuperar el terreny que havien perdut en un sol dia i forcessin la retirada de l'exèrcit republicà a l'altre costat de l'Ebre.
En total, 114 dies de combats sagnants en un escenari de 800 km² al marge dret de l'Ebre. Una guerra en què un mateix turó es conqueria i reconqueria quatre i cinc vegades, en unes condicions extremes de gana i set en ple estiu. “Tiene cojones morir por estos riscos!”, es va exclamar quaranta anys després, el 1983, en una visita a la serra de Pàndols, el mateix Enrique Líster, que va comandar el cinquè cos de l'exèrcit de la República. El nombre de morts, en què van participar uns 300.000 soldats –sobretot joves catalans i brigadistes internacionals–, encara continua sent una incògnita. Es calcula, però, que com a mínim els morts al front de l'Ebre van ser entre 30.000 i 40.000, molts dels quals encara desapareguts a l'escenari de la batalla.
‘La foradada', símbol del 75è aniversari
L'artista de Corbera d'Ebre Josep Cañada ha fet una escultura per commemorar el 75è aniversari del final de la batalla de l'Ebre. Un monument que simbolitza una porta formada per un pilar de pedra, extreta de les restes dels murs de les cases del poble vell de Corbera d'Ebre, i una planxa de ferro on hi ha retallada la silueta de l'Ebre i que s'ha instal·lat al poble vell. S'ha batejat amb el nom de La foradada, amb referència a la manera en què es denominava Corbera abans de la guerra. El president de la Generalitat, Artur Mas, l'havia d'inaugurar ahir i havia de presidir els actes de commemoració de la batalla de l'Ebre, però les adverses condicions meteorològiques, una intensa nevada i carreteres tallades a la Terra Alta, van fer que el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) i l'Ajuntament de Corbera els suspenguessin. “La intenció és tornar-los a convocar un altre dia, però dependrà de l'agenda i del pressupost”, va dir el coordinador tècnic del Comebe, David Tormo. El Comebe ha destinat un pressupost de 25.000 euros als actes del 75è aniversari.
