Dins o fora, senyor alcalde

El pas­sat 1 de desem­bre va arri­bar a Silla la Marxa per la Dis­ca­pa­ci­tat. Els mem­bres de la marxa, tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res del sec­tor de l'atenció a les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual, havien ini­ciat una cursa a peu des d'Ala­cant, que havia de fina­lit­zar als car­rers de València, con­cre­ta­ment a la porta de la Gene­ra­li­tat, el dia 3 d'aquest mes. Els tre­ba­lla­dors dema­na­ven per al col·lec­tiu un major res­pecte per part de l'Admi­nis­tració valen­ci­ana i la recu­pe­ració d'un tracte digne per als pro­fes­si­o­nals, per a les famílies i per als usu­a­ris del cen­tres d'atenció.

Als últims anys, el col·lec­tiu de la Dis­ca­pa­ci­tat ha estat mal­trac­tat pel govern del Par­tit Popu­lar. El deute amb les enti­tats del sec­tor és mili­o­nari, la qual cosa afecta les con­di­ci­ons de tre­ball (els pro­fes­si­o­nals han vist reduït sen­si­ble­ment el seu sou i fins i tot han deixa't de per­ce­bre'l molts mesos). Les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat han hagut d'afron­tar unes reta­lla­des impor­tants en els seus drets. A hores d'ara pati­xen un incre­ment abu­siu dels preus dels seus trac­ta­ments (medi­ci­nes i mate­rial orto­protèsic) i hau­ran d'afron­tar un injust co-paga­ment d'uns ser­veis que són fona­men­tals per a la seua inserció social i labo­ral o, sim­ple­ment, per a la seua atenció sota paràmetres de qua­li­tat.

Evi­dent­ment, la res­posta d'aquest sec­tor no té l'impacte mediàtic dels altres col·lec­tius afec­tats per les reta­lla­des, com els de l'ense­nya­ment o la sani­tat, però no hem d'obli­dar que els atacs al Benes­tar Social afec­ten en major mesura a la població en situ­ació de dependència, i que el col·lec­tiu de la dis­ca­pa­ci­tat està patint les greus con­seqüències d'unes polítiques que atemp­ten, sense cap con­si­de­ració ètica, con­tra els ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes del nos­tre país.

Els mem­bres de la Marxa per la Dis­ca­pa­ci­tat van fer nit al cen­tre ocu­pa­ci­o­nal Tola i van expli­car els motius de la seua pro­testa. L'endemà pel matí, van lle­gir un comu­ni­cat a la porta de l'Ajun­ta­ment i van par­tir cap a València.

L'alcalde, Serafín Simeón, va espe­rar la comi­tiva quan va arri­bar a Silla i no va dub­tar en feli­ci­tar els tre­ba­lla­dors per la seua pro­testa i per la seua acti­tud. Les injustícies, va dir l'alcalde, han de tro­bar una res­posta ciu­ta­dana. Aques­tes parau­les van sor­pren­dre força els mem­bres de la Marxa. Sent Serafín un alcalde del Par­tit Popu­lar, els va sem­blar el més pro­gre de tots els alcal­des que els havien rebut, des que ence­ta­ren el seu camí des d'Ala­cant.

El por­ta­veu dels mani­fes­tants va fer, a poste­ri­ori, una obser­vació que caldrà tenir en compte: “aquest alcalde només pot fer dues coses: o reconèixer la seua com­pli­ci­tat en la des­feta econòmica i social que patim els valen­ci­ans o pre­sen­tar la dimissió i dei­xar de for­mar part dels popu­lars”. Estic d'acord, perquè no és la pri­mera vegada que he assis­tit a una con­tra­dicció tan evi­dent en l'alcalde, en altres actes de pro­testa simi­lars.

Ja ha arri­bat l'hora que els ciu­ta­dans de Silla posem en dubte el dis­curs bipo­lar del nos­tre alcalde, perquè no és la pri­mera vegada que asse­nyala les res­pon­sa­bi­li­tats polítiques dels seus com­panys a València i adopta un posi­ci­o­na­ment con­ci­li­a­dor amb les vícti­mes de les seues mali­fe­tes. Si el seu dis­curs és sin­cer caldrà que es posi­ci­one en un bàndol o en un altre. No és cap mèrit pre­sen­tar-se a la resta com el més honest de la banda d'Ali­babà perquè açò pot aca­bar per pro­vo­car la indig­nació entre el veïnat, o fer riure.