Política

Verd contra el Castor

La crisi sísmica a la costa de l'Ebre provoca un rebuig unànime al magatzem de gas submarí a les dues bandes del Sénia

L'Estat manté que no es reprendrà l'activitat sense que hi hagi totals garanties de seguretat

La paralitzaciódels sismes ha aturat també la intensitat de les accions de protesta contra el Castor

La crisi sísmica a la costa de l'Ebre des­en­ca­de­nada l'octu­bre pas­sat va fer tor­nar a sor­tir al car­rer les samar­re­tes i pan­car­tes ver­des amb el logo “No ho volem!” i el fume­ral d'una fàbrica per mani­fes­tar el rebuig al magat­zem de gas sub­marí Cas­tor. Des del 2007, la Pla­ta­forma Ciu­ta­dana en Defensa de les Ter­res del Sénia s'ha opo­sat a aquest pro­jecte, en prin­cipi un movi­ment amb molts segui­dors a Alca­nar (tant la planta ter­res­tre com la marina hi són a la vora), però pocs a la resta de l'Ebre i el Baix Maes­trat. La situ­ació ha can­viat amb l'onada de ter­ratrèmols i ara les veus que recla­men el des­man­te­lla­ment de la planta són unànimes.

L'impacte del pro­jecte Cas­tor sobre el medi ambi­ent va ser un dels pri­mers motius que van por­tar la Pla­ta­forma a rebut­jar el pro­jecte, i d'aquí que ele­gis­sin el color verd per a la seua samar­reta, un color que ara fan ser­vir altres movi­ments com per exem­ple la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca. “A les pri­me­res assem­blees que vam con­vo­car va par­ti­ci­par-hi molta gent i vam crear grups de tre­ball, un dels quals sobre mar­xan­datge, que és el que va triar el color verd, men­tre que per al logo vam con­vo­car un con­curs local”, recorda el por­ta­veu de la pla­ta­forma, Joan Fer­rando. I la pro­posta gua­nya­dora és la que llu­eix el movi­ment social a la samar­reta. “Vam regis­trar el logo”, recorda Fer­rando.

Després d'anys inten­tant atu­rar el pro­jecte sense èxit, quan aquest ja estava en fase de pro­ves, con­cre­ta­ment amb la injecció del gas matalàs al magat­zem, va ser el mateix Minis­teri d'Indústria el que va orde­nar la para­lit­zació tem­po­ral de l'acti­vi­tat. Segons l'Ins­ti­tuto Geográfico Naci­o­nal, des del setem­bre pas­sat s'han regis­trat més de 600 petits sis­mes a la costa de l'Ebre, la major part dels quals van ser entre final de setem­bre i prin­cipi d'octu­bre. El més potent va superar els 4 graus a l'escala de Rich­ter i va ser clara­ment per­cep­ti­ble per a la població del Montsià i el Baix Maes­trat; fins i tot, es va per­ce­bre en
zones més allu­nya­des.

Relació causa-efecte

L'empresa pro­mo­tora del Cas­tor, Escal UGS, de la qual la cons­truc­tora ACS de Flo­ren­tino Pérez n'és la prin­ci­pal acci­o­nista, ha admès la vin­cu­lació entre els micro­sis­mes i la injecció de gas, però des­carta que els ter­ratrèmols de major inten­si­tat tin­guin res a veure amb la seua acti­vi­tat. En canvi, tant els ajun­ta­ments com la Gene­ra­li­tat i la Pla­ta­forma Ciu­ta­dana en Defensa de les Ter­res del Sénia no dub­ten que hi ha una relació directa entre la injecció de gas al magat­zem sub­marí i el movi­ment de l'escorça ter­res­tre. Men­tres­tant, el minis­teri exa­mina els infor­mes rea­lit­zats pels experts, que han de deter­mi­nar si el Cas­tor pot posar-se en fun­ci­o­na­ment o
s'ha de des­man­te­llar.

“El magat­zem de gas no és neces­sari i és un perill, nosal­tres ja ho vam avi­sar fa anys, vam aler­tar del risc sísmic però no ens van escol­tar”, lamenta el por­ta­veu de la pla­ta­forma. De fet, la decla­ració d'impacte ambi­en­tal del pro­jecte Cas­tor no inclou l'estudi del risc sísmic. Per la seua banda, el minis­tre d'Indústria, José María Soria, ha dei­xat clar que, si no hi ha garan­ties totals que la injecció de gas no des­en­ca­de­narà més sis­mes, no s'auto­rit­zarà la represa de l'acti­vi­tat. I si és així, tot i que l'empresa cons­truc­tora hagi estat negli­gent, l'Estat haurà d'indem­nit­zar la con­ces­sionària del Cas­tor, que ha inver­tit 1.300 mili­ons d'euros al magat­zem, quan­ti­tat molt supe­rior a la pre­vista ini­ci­al­ment, per la qual cosa l'Estat ha encar­re­gat una audi­to­ria de cos­tos.

La para­lit­zació dels sis­mes ha atu­rat també la inten­si­tat de les acci­ons de pro­testa con­vo­ca­des per la pla­ta­forma per recla­mar el des­man­te­lla­ment. Cas­se­ro­la­des, con­cen­tra­ci­ons, una mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació a les Cases d'Alca­nar i una cadena humana al vol­tant de la planta ter­res­tre han unit els veïns de les dues ban­des del riu Sénia. Ara estan a l'expec­ta­tiva de la reso­lució del minis­teri i pen­dents de la publi­cació del lli­bre del
peri­o­dista ebrenc Jordi Mar­sal, Cas­tor, la bom­bo­lla sísmica.

1.900
milions
de metres cúbics de gas és la capacitat que té el magatzem submarí.
600
sismes
hi ha hagut a la costa de l'Ebre entre el setembre i l'octubre.
6
ajuntaments
del Montsià i el Baix Maestrat han format un front institucional per esclarir l'origen dels sismes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia