“Ens hem guanyat el dret a decidir”

El president de la Generalitat, Artur Mas, va aprofitar ahir el tradicional missatge de Cap d'Any per insistir que el camí iniciat a Catalunya en favor de l'autodeterminació ja no té marxa enrere. I ho va dir a les portes d'un any que serà especialment significatiu des de diversos punts de vista. En primer lloc, pel simbolisme del Tricentenari. Un 1714 que per al país va suposar la pèrdua dels seus drets, les seves constitucions, institucions i llibertats. En segon lloc, perquè el vinent ha de ser l'any de la celebració de la consulta i, en cas que l'opció majoritària sigui l'independentisme, l'any en què Catalunya recuperi el que va perdre fa tres segles. Per això –i apel·lant a totes aquestes circumstàncies–, Mas veu el 2014 com l'any en què han de canviar les coses. “Celebrarem gairebé un miracle: un poble que tenia totes les de perdre no només segueix existint, sinó que es planteja amb més força que mai guanyar una gran batalla democràtica i per mitjans totalment pacífics: la de decidir lliurement el seu futur com a país, com a nació, com a societat.”

Si en un concepte va insistir el president és, precisament, en el fet que el dret a votar i a decidir està fora de dubte en una societat democràtica. Va reconèixer que no a tothom li agrada sentir el que ell proposa –“sé que al voltant d'aquest gran repte no hi ha unanimitat”–, però va recuperar el discurs de les urnes per convèncer-los. No es va estar de recordar que tothom pot mantenir la posició que consideri més idònia i defensar-la pacíficament. Però, en definitiva, el que importa és justament el que decideixi la ciutadania amb els seus vots per configurar les proporcions i la magnitud de les majories i de les minories del país. Per això cal votar.

Però en aquest escenari que Mas dibuixa pel 2014 hi continua havent un element distorsionador, perquè no permet que el poble es pugui expressar democràticament a les urnes: l'Estat. Un interlocutor tancat en banda al qual ahir va llançar un prec perquè canviï d'actitud. “Vull aprofitar aquest missatge per demanar a l'Estat que ens deixi votar, que escolti la veu del poble català i que no aixequi murs per silenciar-lo. Que deixi decidir a qui sent la necessitat de decidir”, va reclamar al president espanyol, Mariano Rajoy, sense mencionar-lo.

Una petició, la de la col·laboració, que està plenament justificada al seu parer perquè Catalunya s'ha guanyat el dret a decidir. Bàsicament perquè ha sabut mantenir viva la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i el seu dret, “molt sovint en contra de normes i lleis injustes”. Això sense tenir en compte que ha estat terra acollidora i integradora, i que els catalans han sabut i han volgut mantenir dempeus la seva voluntat d'autogovernar-se. “Demanem que se'ns deixi votar”, va reiterar per segon cop Mas, que considera que el poble català prefereix governar-se que no pas ser governat. I perquè això passi, des de Madrid s'ha de deixar de veure Catalunya com un adversari o com un enemic. Al contrari. Quan s'ha pogut, s'ha estat un aliat. En el passat, ara s'intenta i en el futur també serà així. Però respectant l'opció pròpia dels catalans. I això significa que els ciutadans puguin respondre en la consulta convocada pel 9 de novembre. Com ha fet els darrers mesos, conjuntament amb altres formacions catalanes, va perseverar en la idea que els grans temes s'han de poder resoldre a les urnes. I que això no ha de provocar recels ni pors a ningú. Si fruit de la convocatòria del referèndum, la majoria de ciutadans volen constituir un estat independent, és evident que les relacions que s'hagin d'establir amb Espanya i Europa han de ser un tema en majúscules, segons va declarar. “Una Europa més unida, més forta i més federal”, va dir picant l'ullet a la tesi del federalisme que defensa el PSC i que ha fet que s'hagi desmarcat del dret a decidir tot i portar-lo en el programa electoral.