El PP de Castelló de la Plana no entrega informació sobre l'IBI dels bancs
Esquerra Unida es queixa de la dificultat per poder fer propostes sense la informació necessària
La portaveu municipal d'Esquerra Unida a l'ajuntament de Castelló ha preguntat a la comissió informativa d'hisenda al voltant dels pisos titularitat dels bancs, però l'ajuntament ha dit que no pot tindre la informació al voltant del nombre de pisos propietat del banc, i que han fet l'únic que podien fer, preguntar-los, i que si no responen, no poden saber res més.
Per a Carreras li resulta incoherent que, si l'ajuntament és capaç d'enviar el rebut d'IBI a tot aquell que té un pis en Castelló, no puga fer el mateix per a saber quins pisos són propietat dels bancs.
A més, la regidora va voler tornar a insistir en la falta de resposta de l'equip de govern del PP al voltant de l'impagament de l'IBI per part de les entitats bancàries, una q¨üestió que porta preguntant molts mesos. Primer li van dir que era “tècnicament molt difícil”, després li van donar un llistat inversemblant on es deia que els bancs només tenien 165 immobles a la capital de la Plana, qüestió que resulta absolutament increïble, donat que només la SAREB va rebre més de 190.000 immobles i la banca tenia a la venda en Internet a finals de 2013 més de 100.000 immobles. Segons l'estadística, haurien d'haver més de 1.000 immobles només a Castelló, i no 165.
La representant d'esquerres vol conéixer el nombre d'immobles propietats de la banca així com si estan fent front o no al pagament de l'IBI per tal de poder proposar mesures concretes per a pal·liar la situació social actual en matèria d'habitatge.
Per últim, Carmen Carreras va voler denunciar la irresponsable actitud de la junta de govern local del PP pel que fa a facilitar informació, “perquè sembla increïble que hagem de demanar les coses un cop i un altre sense aconseguir cap resposta”. La regidora assegura que “el PP es dedica a boicotejar les nostres possibilitats de fer política amb l'ocultació d'informació, i això no es pot consentir, més encara quan després, damunt, s'atrevisquen a titllar les nostres propostes com d'irrealitzables, cosa que és un insult quan són ells mateixos els qui ens la neguen”.