Política

Front comú per portar l'atac al món local al TC

El govern i les entitats municipalistes ultimen sengles recursos d'inconstitucionalitat contra la llei estatal que retalla competències als ajuntaments

Els sindicats es mobilitzaran en defensa dels serveis locals

Les diputacions no podran fer el que els demana la llei, segons l'FMC


El govern acusa l'Estat d'afeblir els municipis per recentralitzar


El front comú a Catalunya entre govern, entitats municipalistes i sindicats contra la nova llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local , aprovada al desembre pel Congrés, comença a agafar forma. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, va confirmar ahir, durant una jornada coorganitzada per Alcaldes.eu i El Punt Avui, que el Departament de Governació ja ha tramès un informe al gabinet jurídic de la Generalitat perquè procedeixi a interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la norma, que entén que vulnera les competències exclusives de la Generalitat en matèria de règim local i propicia una privatització de molts serveis públics. El llum verd l'ha de donar formalment el Consell Executiu, s'espera que la setmana vinent.

Cañada va tornar a carregar ahir contra un text “demolidor” que suposa un atac “amb majúscules” a l'autonomia local, i que pretén intervenir “probablement l'administració que menys ho necessita”. El govern denuncia que no sols buidarà la majoria d'ajuntaments catalans –tots els menors de 20.000 habitants, que són 883 dels 947 existents, als quals es prohibirà que ofereixin certs serveis públics i se'ls empenyerà a cedir-ne d'altres a les diputacions–, sinó que també pretén recentralitzar i debilitar les comunitats en treure'ls competències per donar-les als ens provincials, sobre els quals l'Estat pot exercir un major control directe en dependre'n del tot financerament. “I el pitjor encara ha d'arribar, amb la segona fase, que serà la llei d'hisendes locals, que traurà finançament municipal”, avisava el mateix Cañada.

Sigui com sigui, el govern, que destacava el suport rebut del municipalisme català, està estudiant ara consensuar-hi els criteris amb què aplica la reforma estatal, per evitar el “desconcert” legal i minimitzar-ne l'impacte. En aquest sentit, la llei catalana de governs locals –que es va començar a tramitar abans, i que ha avançat més lentament però amb molt més consens, si bé encara està pendent d'aprovació al Parlament– pot suposar una “garantia” per “reconduir” alguns dels aspectes de la norma estatal, tot i que l'expert Alfredo Galán també exposava que el text en tramitació “s'ha de sotmetre a una profunda reflexió”, ja que “en alguns punts és més dur” que la criticada llei estatal. “És cert que és molt dura en definir estàndards de qualitat, però és que la llei estatal n'ha agafat alguns conceptes i els hi ha donat un sentit diferenciat”, es defensava Cañada. “La llei catalana fomenta la mancomunitat de serveis però mai treu les competències, i garanteix que qualsevol municipi, per petit que sigui, pugui fer qualsevol servei”, explicava.

Xoc de models

El número dos del Departament de Governació, en tot cas, ressaltava el “xoc” entre dos models d'organització, el català i l'espanyol, que són “totalment oposats”. Un exemple clar: mentre que el primer advoca per potenciar les entitats municipals descentralitzades (EMD), el segon les elimina. “El nostre model pensa més en el servei a les persones, no vol treure competències ni estalviar per estalviar”, explicava Cañada, mentre que el que imposa l'Estat “no va pròpiament encaminat a resoldre els problemes del món local, sinó que parteix de la base d'estalviar, traient competències que denomina impròpies sense garantir que aquell servei s'acabarà prestant”. L'Estat prohibirà als ajuntaments alguns serveis sanitaris; així, sense que prevegi donar més diners a les comunitats, a qui en teoria pertocarien, perquè els ofereixin aquestes. “Hem de fer entendre a la ciutadania que el que està en perill no són certs càrrecs o institucions, sinó determinats serveis”, alertava.

Front municipal

En el recurs d'inconstitucionalitat, la Generalitat no estarà sola. Les dues entitats municipalistes catalanes també treballen en la presentació d'un recurs propi al TC, i posen l'èmfasi en la vulneració de l'autonomia local. A més, les dues entitats faran, juntament amb els sindicats CCOO i la UGT, una campanya arreu de Catalunya en contra de la reforma local estatal, complementària al recurs. La campanya es presenta demà dijous. “El govern de l'Estat vol trepitjar, esborrar del mapa i eliminar qualsevol element polític i de poder que no sigui el seu”, va advertir Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de Catlaunya (FMC), va lamentar que la llei s'hagi aprovat sense diàleg ni consens i va alertar que “posa en risc l'execució de serveis de proximitat que ara més que mai són molt necessaris per als ciutadans”.

La via legal de l'FMC i l'ACM per frenar la llei és un recurs al TC per invasió de competències. Els requisits per presentar-lo és que se sumin a la demanada una setena part dels ajuntaments de l'Estat espanyol (és a dir, se'n necessita la firma de 1.160) i que tots sumin una població superior a la sisena part del total de l'Estat (és a dir, 7.700.000 habitants). Les dues entitats catalanes apleguen els 947 ajuntaments catalans i una població que s'aproxima al mínim exigit, però també s'hi hauran de sumar corporacions locals d'altres llocs de l'Estat.

Buch va emprar una imatge molt gràfica per assenyalar l'error de diagnòstic i de tractament que troba en la llei del PP: “És com si un pacient arriba a l'hospital en greu perill, amb ferides per tot el cos i havent perdut molta sang, però al cap d'urgències només se li acut operar-li els galindons i fer-li una reparació a la cella”. Segons Buch, els ajuntaments pateixen un escàs finançament però, tot i així, són les institucions més sanejades de l'Estat i continuen prestant uns serveis essencials per als ciutadans, encara més en temps de crisi econòmica i social. “Som en conjunt l'única administració que no gasta més del que té i, tot i així, l'Estat ha decidit actuar primer en contra del món local que no pas en contra del seu propi dèficit o el de les comunitats autònomes”, va dir Buch, que va recalcar que “els ajuntaments no només no som el problema, sinó que som part de la solució”.

El president de l'ACM no va tenir pèls a llengua i va qualificar com a “colpista” la reforma local impulsada pel govern de Rajoy: “Ho és, perquè volen eliminar la capacitat de decisió i el pes polític d'unes administracions que hem contribuït al progrés social, és un cop d'estat a l'autonomia local.”

Des de l'FMC, Xavier Amor va insistir que la llei afecta greument la resta de l'entramat local, com ara les diputacions, que teòricament hauran d'assumir aquelles competències que es prenguin als municipis que no arribin als requisits de salut financera que imposa la nova llei: “Excepte la Diputació de Barcelona, que per volum i història és econòmicament potent, les altres no podran fer-se càrrec de la gestió d'aquestes competències i s'haurà de recórrer a serveis privats”, va indicar el president de l'FMC.

Amor i Buch, tot i ser alcaldes de municipis mitjans, van ser especialment crítics amb la repercussió que la nova llei tindrà sobre els pobles més petits i els ciutadans que hi viuen: “En un municipi compacte, com ara Premià, recollir les escombraries o tenir uns serveis socials que atenguin la població és relativament barat, però quan es tracta de municipis amb poca població i que a més tenen els nuclis dispersos pel territori, els costos del desplaçament es disparen i a sobre són municipis amb pocs ingressos”, va reflexionar Buch.

Cañada insinua que el desacord és una represàlia

Cañada va desvelar ahir que, després que l'Estat acceptés que la seva llei havia de ser subsidiària de la catalana, van obrir una negociació, abans que el Congrés l'aprovés, en què havien arribat a principis d'acord en qüestions tècniques per matisar-ne l'impacte a Catalunya, com ara la concreció de competències municipals, els consells comarcals o la fixació d'una disposició addicional que blindava algunes competències exclusives de la Generalitat, semblant a la que sí que s'ha fet al País Basc o Navarra. “Dues hores després d'anunciar-se data i pregunta de la consulta vam rebre una trucada dient que tot allò quedava sense efecte, i que hi havia la voluntat política de fer-se enrere en tots els avenços”, denunciava. Des de llavors no hi ha hagut cap més contacte.

Els motius legals per al recurs

O. P. / D. M

No serà fàcil, però hi ha diversos motius tècnics i jurídics perquè progressi un recurs d'inconstitucionalitat, segons els experts. El director del departament de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Alfredo Galán, n'ha identificat tres de clars i els va exposar durant el debat. En primer lloc, Galán assenyala que la llei podria vulnerar les regles de distribució competencial entre l'Estat i les autonomies. En el cas català, va precisar, vulnera clarament l'article 160 de l'Estatut, en què es defineix el caràcter exclusiu de les competències en matèria de règim local. Un segon punt de possible inconstitucionalitat és l'obligació que tenen les entitats locals de recórrer al sector privat amb caràcter subsidiari per a qualsevol iniciativa econòmica que no garanteixi l'objectiu d'estabilitat pressupostària. Segons Galán, aquesta obligació favorable al sector privat, malgrat que en la seva redacció definitiva s'ha suavitzat, es podria entendre com un trencament del principi constitucional de lliure competència.

Per últim, Alfredo Galán també veu un tercer motiu de possible inconstitucionalitat en la vulneració del principi d'autonomia local, tant pel que fa a la retirada de competències als ens locals com a l'increment dels mecanismes de control que l'Estat vol aplicar sobre els ajuntaments. Galán, però, adverteix que, davant del principi d'autonomia local, la llei té al seu costat l'article de la Constitució reformat recentment pel PP i el PSOE sobre estabilitat pressupostària. El Tribunal Constitucional, doncs, haurà de valorar per primer cop si aquest article té més pes que altres preceptes constitucionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.