Montoro admet que vol desmuntar el discurs sobiranista
CiU, ERC, ICV i PSC acusen el ministre de pretendre falsejar la realitat
El PP rebutja la seva compareixença
Sense disfresses. Cristóbal Montoro va treure's definitivament la careta i va atribuir al seu invent dels comptes públics regionalitzats la virtut de servir per combatre el discurs de l'espoli fiscal. El ministre d'Hisenda va admetre que el sistema de càlcul de les anomenades balances fiscals és “correcte”, però va insistir que l'objectiu dels comptes que presentarà les properes setmanes és el d'evitar interpretacions errònies i un ús “indegut” dels números que ajuden les tesis dels partidaris de la independència.
La intenció expressada per Montoro en una entrevista ahir a RNE d'oferir una visió “integradora” que defugi la clàssica guerra de xifres i “d'enfrontaments territorials” va ser rebutjada pel conjunt de forces catalanes al Congrés, que van exigir al ministre que comparegués de forma urgent a la cambra per explicar el perquè ha canviat de parer i per què ara es nega a calcular les balances i vol oferir una mena de succedani fet a mida i amb la clara intenció de “manipular” els resultats i “amagar la realitat”.
Així es va expressar Josep Sánchez Llibre, de CiU, el qual va atribuir a Montoro una actitud gens seriosa, “sospitosa” i fins i tot “covarda” per haver-se inventat una metodologia “a la carta” saltant-se la legalitat establerta al seu dia pel Congrés i que va permetre la publicació, el 2008, de les primeres balances fiscals.
Joan Coscubiela, d'ICV, va denunciar també la manca de transparència i respecte parlamentari en el fet de negar la informació als ciutadans, mentre que Francesc Vallès, del PSC, va acusar precisament el ministre de provocar la situació contrària a la que predica pel fet que la seva opacitat fomentarà el “greuge”. Finalment, Alfred Bosch, d'ERC, va avisar Montoro que s'equivoca d'estratègia perquè no és “la pela” el motor de l'independentisme i li va garantir que no s'aturarà.
El PP va rebutjar la petició de compareixença i va acusar els grups catalans de témer els resultats d'unes xifres “molt més enriquides” i rigoroses.