Esperin la foto de debò

Passaran els anys i el relat del procés serà més important que el procés mateix, perquè l'haurà definit. Aquesta història també té un àlbum i ho diu el clàssic: qui es mogui no surt a la foto. La taula més gran del plenari del Pacte Nacional pel Dret a Decidir tampoc no cabia en el gran angular. I això que no hi eren tots. Seixanta-set cadires. Els puntals de la societat civil catalana van avalar tàcitament la data i la pregunta de la consulta amb el govern i els partits sobiranistes, i hi brillava una espurna socialista, la de Toni Comín, com a símbol d'una part del PSC que hi era sense ser-hi. Els consensos es forgen a base de cessions i el mínim comú denominador és que el poble de Catalunya s'ha de mesurar a les urnes: comptar, per fi, on són les majories. Després, ja es veurà. Dit d'una altra manera: l'aglutinant del quadre d'ahir és el convenciment que l'opció de cadascú resta fins que Madrid no reconegui el dret català a votar. Com que el mínim (la consulta) és el màxim (en la defensa), per evitar divergències es van tornar imposar les generalitats. De la trobada no va sortir cap document explícit de compromís amb el 9-N.

El govern buscava una segona imatge multitudinària per escenificar que el procés avança davant de la ciutadania i reiterar l'advertència a Mariano Rajoy que no recularà. Així ho va garantir Mas durant les dues hores i mitja de reunió. D'ençà de la constitució del plenari del pacte nacional, el juny passat, l'únic salt qualitatiu ha estat l'acord sobre la data i la pregunta. Ara falta arribar fins al 9-N, omplir l'espera. El catalanisme reiterarà de totes les maneres imaginables la demanda per poder votar. La d'ahir n'era una més. Un gest gràfic de la unitat civil. Però el fòrum que implica les entitats en el projecte polític endegat des de les institucions es reserva una altra fotografia, més efectiva per quan Rajoy trepitgi les escasses passes polítiques que queden per fer (la votació de la cessió de la competència al Congrés, l'aprovació de la llei de consultes al Parlament, la signatura del decret de convocatòria). És la imatge de la previsible reunió de les més de 1.600 entitats que han subscrit el pacte a través d'internet. Però esperin, que encara s'han de cremar moltes setmanes. Des d'ahir les associacions tenen un manual d'instruccions redactat per Joan Rigol que els demana pulcritud en les formes quan es moguin al territori per compte propi: “No a la vulgaritat”, diu. Es podria rellegir com un: no s'incomodin entre vostès, que falten vuit mesos. Esperar i persuadir; faves comptades.