Política

Granados com a paradigma

DES DEL BARRANC DEL CINC

El PP mai ha estat un partit monolític. La travessia al desert no va ser fàcil des de la desfeta de l'UCD fins l'entronització d'Aznar. El resultat fou una amalgama de liberals, conservadors, monàrquics i nostàlgics del franquisme de tots els colors, beneïts per la Banca i l'Església més recalcitrant. En resum, des de la “extraordinària placidez” del franquisme que diria Mayor Oreja fins al “nos vamos a forrar” de l'entorn de Zaplana.

No és que no tinguen ideologia, és que han obrat el miracle de transformar un pecat capital en una virtut: la cobdícia. 12.500 milions d'euros han fet desaparèixer de les arques públiques al País Valencià entre robatoris i desgavells faraònics. Uns paràsits adossats a la societat, capaços de tot per fer-se amb el poder polític, l'econòmic ja el tenien.

Així, la mentida, la manipulació i la compra de voluntats han estat el modus operandi habitual. Tal i com explica la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la “simbiosi” entre la trama Gürtel i el PP els hi proporcionava uns fons il·limitats per engreixar la maquinària electoral/propagandística.

No tot han estar mèrits del PP, cal reconèixer-ho. Els demèrits del PSPV-PSOE de Asunción, Pla, Alarte, Puig i, com no, de Zapatero, han estat cabdals per entendre aquest desgavell.

Però hi ha mal que cent anys dure. Segons la màxima de Lincoln: Es pot enganyar a alguns tot el temps i a tots algun temps, però no es pot enganyar a tothom per a sempre.

Ara que les enquestes comencen pintar-los un futur ben magre, com si de rosegadors es tractés, alguns comencen a abandonar el vaixell. A Alcoi ja en van quatre, encapçalats per Sedano el 'Ciudadano'. La darrera ha estat Lucía Granados, de la que difícilment podríem dir alguna cosa positiva. La seua darrera intervenció al plenari va ser una defensa vergonyosa de les retallades educatives a la nostra ciutat.

I Ignacio Palmer ha exercit de portaveu dels agreujat per dir que “no la echaremos de menos” perquè la seua activitat “ha sido nul·la”. El drama de la dreta alcoiana és que el mateix podem pensar de la resta dels seus regidors i 'enxufats'. Especialment del “dinamitador” dels parcs naturals de la Mariola i la Font Roja, a qui ningú no trobarà a faltar després del seu cessament en maig de 2015.

(*) Diego Luis Fernández Vilaplana és Coordinador d'Esquerra Unida d'Alcoi



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.