El món és dels valents

Si tot això tira endavant –i hem de ser optimistes–, aquesta majoria de catalans que volen la independència i que tan sovint es malfien dels polítics que guien el procés, hauran de ser valents. I aquell dia, si els polítics fan la feina que tenen encomanada, ser valents ja no voldrà dir sortir al carrer a manifestar-se de manera exemplar, sinó fer actes de desobediència envers un Estat que, d'entrada, no acceptarà el desenllaç del procés, i que farà servir tota la seva maquinària per coaccionar els ciutadans i exigir-los obediència. Per exemple, intentant forçar-los a seguir pagant uns impostos que, si s'arriba a declarar la separació d'Espanya, hauran de tributar a l'agència catalana. La independència no te la porten a casa, sinó que tard o d'hora l'has d'anar a buscar. Democràticament, però tenint clar que hi haurà pressió i que caldran sacrificis.

Hi ha ciutadans que ja han fet aquest pas, i que no han perdut la calma però han donat mostres d'una valentia innegable. Ho destaca el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, en la presentació del cinquè Moment Zero, que estrena format amb dos convidats que fa temps que combaten el sistema i que ho fan des d'una de les seves estructures més rígides: la judicatura. Santiago Vidal, un dels signants del manifest de jutges catalans favorables a la consulta, fa uns quants dies que està distret i que és objecte de guerra bruta. Si fa o no fa, igual que Miquel Sàmper, president del Consell de l'Advocacia Catalana, denunciat per dos-cents dels seus col·legues per haver donat suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Ja ho veuen: a l'ull de l'huracà, en una setmana marcada per la sentència del TC, tots dos han arribat al Born Centre Cultural –a la sala Josep Moragues, un dels màrtirs de la guerra de Successió, per més inri– amb un posat tranquil, repartint somriures i abraçades, i com si aquí no hagués passat res.

Però Santiago Vidal i Miquel Sàmper no són només dos homes valents. En les seves intervencions, seguides amb atenció pels més de dos-cents assistents a la trobada, posen de manifest que, com els seus predecessors en el cicle, tenen clar què volen i com ho volen. Com a mínim, en el que fa referència al seu àmbit. En els seus discursos deixen clar que l'actual sistema, una estructura que coneixen de dalt a baix, no els agrada. Per unes mancances per tots conegudes, però també per la deriva d'un govern espanyol cada cop més decidit a incidir en les decisions del poder judicial. Un cop fet el diagnòstic, compartit per una audiència farcida d'advocats i juristes, Vidal i Sàmper exposen un reguitzell de xifres i exemples que il·lustren fins a quin punt es pot construir un nou sistema judicial sense incrementar la despesa que comporta mantenir el que hi ha ara. Un sistema transparent, flexible i més àgil, que sigui capaç d'acostar la justícia al ciutadà i d'eliminar barreres. El discurs convenç l'audiència que tot és possible amb fe i claredat d'idees. Ja ho diu la dita: el món és dels valents.