Del 8 d'abril al 9 de novembre

Demà no anem a Madrid a demanar permís, anem a buscar l'acord per donar sortida a una demanda legítima, pacífica i democràtica del poble de Catalunya. Els partits favorables al dret a decidir vam optar per iniciar el procés mitjançant l'article 150.2 de la Constitució perquè enteníem que era la via que millor relligava amb la nostra voluntat, reiteradament expressada, de fer una consulta acordada amb l'Estat. Perquè, si hi ha voluntat política, la consulta és perfectament factible dins de l'ordenament vigent. I a més, és necessària.

El dret a decidir no és una invenció dels partits polítics, és una demanda transversal i majoritària del poble de Catalunya. La gent ho ha fet molt bé al carrer. Molt. I ens ha donat un exemple a tots amb la seva actitud reivindicativa, pacífica, democràtica i il·lusionant. Els diputats que parlarem al Congrés no ho farem en representació dels nostres partits, ho farem en representació del Parlament de Catalunya i, per extensió, d'aquests centenars de milers de ciutadans que han sorprès el món al carrer i que han donat un mandat molt clar a les urnes.

Anem a Madrid a parlar de política i de democràcia. El debat al Congrés és una oportunitat per a la política, per a la política amb majúscules. No és moment de retrets; és moment d'estar a l'altura de les circumstàncies. Estem escrivint història de Catalunya i hem de ser dignes d'aquest moment transcendental. I parlarem de democràcia. Perquè l'única manera de saber amb certesa què volen els catalans és preguntant directament. La democràcia mai és una imposició, la democràcia no divideix, la democràcia és donar les mateixes oportunitats a tots, és donar la veu als ciutadans.

I si, com és previsible, rebem una negativa? Doncs de les cinc vies legals en quedaran quatre. I no ens resignarem. A nosaltres, com a representants electes, ens correspon fer possible que els catalans es puguin expressar a les urnes. Fer possible que el 9 de novembre sigui un esclat de civisme, llibertat i democràcia.