Acordem votar, acordem decidir
El Parlament de Catalunya formalitzarà demà, davant el Congrés espanyol, la voluntat d'acordar una consulta que permeti als catalans, a tots, votar el 9 de novembre per decidir el futur. De fet, tal com podran fer els escocesos el 18 de setembre, votar per decidir. És una bona oportunitat –o ho hauria de ser– per acordar allò que David Cameron, el primer ministre britànic, ha acordat amb el govern escocès: la celebració d'un referèndum sobre la independència. El Regne Unit és una democràcia sòlida, de llarga tradició, i votar no representa cap anomalia. Votar és l'expressió màxima de la democràcia, votar és democràcia.
Tot sembla indicar, de totes les maneres possibles, que el govern espanyol mantindrà una oposició frontal a la voluntat dels catalans de votar. Encara pitjor, de fet, manifesten la decisió d'impedir, de totes totes, que els catalans puguem dipositar la nostra opinió en una urna en un context creixent de velades amenaces.
Com més segurs, tranquils i convençuts ens veuen en la determinació de votar per poder decidir el futur del nostre país, més hostils es manifesten. Aquesta és també una característica del procés, la voluntat d'un poble de decidir el seu futur enfront d'un govern espanyol que nega la possibilitat de cap acord, que es tanca en banda i reacciona amb una ofensiva involucionista que amenaça de fer-nos tornar quaranta anys enrere.
La tessitura no és entre la independència i seguir com estem, el futur consisteix a construir un nou país amb tota la il·lusió i l'esperança de fer una societat més lliure i justa o quedar a mercè dels capricis d'un Estat espanyol que ens empeny cap enrere, que ens vol fer recular com a país i com a societat.
És la força de la raó i l'esperança contra la raó de la força i la submissió política i econòmica.
Volem votar i votarem per fer un nou país de tots i per a tots, assumint un repte que és alhora una oportunitat immensa. Com deia el poeta de Burjassot: “No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu.”
