Política

Manual d'ús per al 8 d'abril

El Congrés afronta demà el debat de tràmit sobre la petició de transferència de competències en referèndums

El previsible rebuig no n'atura la convocatòria

Les competències en trànsit es van traspassar per
la via del 150.2

Un dia que podria ser històric, però en què les espe­ran­ces d'èxit són nul·les. El Congrés dels Dipu­tats debat demà, a par­tir de les qua­tre de la tarda, la petició del Par­la­ment de Cata­lu­nya perquè se li trans­fe­rei­xin les com­petències sobre els referèndums i així poder cele­brar, de manera acor­dada amb l'Estat, la con­sulta inde­pen­den­tista del 9 de novem­bre. Com s'estruc­tu­rarà el debat? Què s'hi dema­narà? Hi ha ante­ce­dents d'una demanda simi­lar? Les res­pos­tes, en el decàleg següent.

1 Què es debatrà?

El Congrés tenia plan­te­ja­des damunt la taula qua­tre peti­ci­ons perquè la Gene­ra­li­tat assu­meixi les com­petències en la cele­bració de referèndums, en mans de l'Estat segons la Cons­ti­tució espa­nyola. La que es debat demà és la que es va apro­var en el ple de la cam­bra cata­lana el 16 de gener pas­sat amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i els tres dipu­tats díscols del PSC. La resta del grup soci­a­lista, el PP i Ciu­ta­dans hi van votar en con­tra, men­tre que els tres repre­sen­tants de la CUP es van abs­te­nir perquè no cre­uen en la via espa­nyola. Con­cre­ta­ment es demana “que es dele­gui a la Gene­ra­li­tat la com­petència per auto­rit­zar, con­vo­car i cele­brar un referèndum con­sul­tiu perquè els cata­lans es pro­nunciïn sobre el futur polític col·lec­tiu de Cata­lu­nya”. Això uti­lit­zant la via de l'arti­cle 150.2 de la Cons­ti­tució.

2 De quant temps es dis­posa?

Cadas­cun dels tres grups que defen­sa­ran la pro­posta –CiU, ERC i ICV– tin­dran deu minuts per expo­sar els seus argu­ments, el doble del que és habi­tual. A par­tir d'aquí, cada grup par­la­men­tari fixarà la seva posició en torns de vint minuts. Això sí, el govern del PP podrà inter­ve­nir en qual­se­vol moment de la sessió i abans de començar es lle­girà l'escrit que fa unes set­ma­nes va regis­trar l'exe­cu­tiu de Rajoy en què expo­sava que la petició del Par­la­ment no es pot accep­tar perquè Cata­lu­nya no pot deci­dir uni­la­te­ral­ment el seu futur. Els tres par­tits van entrar cadas­cun al Congrés el mateix text per asse­gu­rar-se un pro­ce­di­ment paral·lel més ràpid si la tra­mi­tació de la demanda del Par­la­ment s'hagués dila­tat. Aques­tes tres pro­pos­tes no es deba­tran perquè la set­mana pas­sada CiU, ERC i ICV van accep­tar reti­rar les “còpies de segu­re­tat” de la petició del Par­la­ment.

3 Per què es fa el 8 d'abril?

Els par­tits esta­ven molt interes­sats que el debat sobre el futur de Cata­lu­nya se celebrés abans d'entrar en la cam­pa­nya de les elec­ci­ons euro­pees, que es faran el 25 de maig. Sobre­tot perquè la dis­cussió sobi­ra­nista no enter­bolís la cam­pa­nya, tot i que a ningú se li escapa que serà un tema recur­rent per a totes les for­ma­ci­ons que es pre­sen­ten als comi­cis. Per poder encai­xar la petició cata­lana en l'ordre del dia, s'han reti­rat altres pro­pos­tes, i més per la inac­ti­vi­tat al Congrés que hi va haver a finals de març, perquè es van decre­tar tres dies de dol per la mort de l'expre­si­dent del govern espa­nyol Adolfo Suárez.

4 Hi ha algun pre­ce­dent?

Sí. L'arti­cle 150.2 de la Cons­ti­tució esta­bleix que “l'Estat podrà trans­fe­rir o dele­gar a les comu­ni­tats autònomes, mit­jançant llei orgànica, facul­tats cor­res­po­nents a matèries de titu­la­ri­tat esta­tal que per la seva pròpia natu­ra­lesa siguin sus­cep­ti­bles de trans­ferència o dele­gació”. Però les vega­des que s'ha arri­bat a apli­car es poden comp­tar amb un sol dit: va ser l'any 1996, quan l'ales­ho­res pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Jordi Pujol, nego­ci­ava amb el seu homòleg a Madrid, José María Aznar, el seu suport al govern espa­nyol. Un dels punts de l'ano­me­nat pacte del Majes­tic va ser el traspàs de les com­petències en matèria de trànsit a la Gene­ra­li­tat, és a dir, als Mos­sos d'Esqua­dra. Mai abans s'havia acce­dit a apli­car-lo, tot i que Pujol també ho va inten­tar amb un govern del PSOE pre­si­dit per Felipe González. La causa de l'escassa apli­cació que s'ha fet de l'arti­cle és política, ja que tots els governs han estat reti­cents a fer-la ser­vir perquè con­si­de­ren que seria com muti­lar l'Estat espa­nyol.

5 Quins ponents hi inter­vin­dran?

El Par­la­ment de Cata­lu­nya ha desig­nat Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Her­rera (ICV) per defen­sar la pro­posta. La CUP no hi serà, tot i ser par­tidària de la inde­pendència, perquè con­si­dera que a Madrid no se li ha de dema­nar res. Ciu­ta­dans ha dema­nat inter­ve­nir en el debat com la part del Par­la­ment català que no dóna suport a la con­sulta, però la petició s'ha deses­ti­mat. Pel que fa al PP i al PSC, inter­vin­dran dipu­tats dels grups par­la­men­ta­ris a Madrid. Es compta que per part del PSOE serà Alfredo Pérez Rubal­caba qui par­larà, i ahir María Dolo­res de Cos­pe­dal va donar per fet ahir que també ho farà Mari­ano Rajoy. El govern pot inter­ve­nir en qual­se­vol moment de la sessió i tant temps com vul­gui.

6 Quins seran els argu­ments?

Els par­tits cata­lans bàsica­ment ani­ran a defen­sar el dret a deci­dir del poble català. No serà tant un debat cen­trat en com s'ha de con­vo­car la con­sulta, sinó en la volun­tat de la soci­e­tat cata­lana de ser con­sul­tada. Alguns grups com ICV ja han anun­ciat que no pen­sen par­lar de referèndum, sinó de democràcia i de com es pot argu­men­tar que es pro­hi­beixi posar urnes perquè la gent voti. Aquesta serà l'argu­men­tació bàsica de les for­ma­ci­ons sobi­ra­nis­tes, que dei­xa­ran en un segon terme aspec­tes com l'econòmic. Pre­vi­si­ble­ment, el PSOE advo­carà pel seu model fede­ra­lista de tro­bar un nou encaix de Cata­lu­nya dins una nova con­cepció d'Estat espa­nyol, però dema­narà ges­tos del govern envers el país català. D'inde­pendència o de con­sulta, però, no en volen ni sen­tir a par­lar. Com el PP, que bàsica­ment argu­men­tarà la indi­vi­si­bi­li­tat d'Espa­nya, que una con­sulta d'aquest tipus no la pre­veu la Cons­ti­tució, que és il·legal i que, si es fes, s'hau­ria de con­sul­tar tots els espa­nyols i no només els cata­lans. De tota manera, el bloc uni­o­nista del PP no sem­bla tan sòlid després que la sucur­sal cata­lana del par­tit hagi pres­si­o­nat la direcció naci­o­nal perquè almenys s'ofe­reixi un finançament sin­gu­lar a Cata­lu­nya. Tant el PSOE com el PP només estan dis­po­sats a ofe­rir “diàleg”, però sense cap tra­ducció con­creta.

7 Per què no va Mas a Madrid?

El pre­si­dent Artur Mas ja ha dei­xat clar que no serà al Congrés i que es pro­nun­ciarà públi­ca­ment en aca­bar, pre­vi­si­ble­ment l'endemà. “El 8 d'abril és una data impor­tant, no tant pel resul­tat de la votació, sinó pel que es dirà”, va con­cloure fa uns dies el con­se­ller Homs, que va defen­sar l'absència de Mas a Madrid al·legant que el procés català res­pon al man­dat de la soci­e­tat, que va deci­dir que els pro­ta­go­nis­mes siguin repar­tits a l'hemi­ci­cle. Per tant, el govern con­si­dera que és als par­la­men­ta­ris que els per­toca el pro­ta­go­nisme en aquest cas.

8 Quins par­tits

hi ani­ran?

Tot i que el pre­si­dent no hi serà, el govern enviarà a Madrid el con­se­ller d'Agri­cul­tura, Josep Maria Pelegrí, i el de Pre­sidència, Fran­cesc Homs. A banda, una vin­tena de dipu­tats de CiU també faran el viatge –pagant-se'l ells–. Pel que fa a la resta de par­tits, se sap que el cap d'ERC, Oriol Jun­que­ras, tam­poc viat­jarà a Madrid, però hi ani­ran gai­rebé tots els dipu­tats. El líder del PSC, Pere Navarro, sí que ha con­fir­mat que serà a la tri­buna dels con­vi­dats del Congrés. També mem­bres del cor­rent crític del PSC Avan­cem, com ara Fabián Mohe­dano, Glòria Plana i Jordi del Rio, volen ser-hi per donar suport al dret a deci­dir tal com, recor­den, por­ta­ven els soci­a­lis­tes en el pro­grama elec­to­ral.

9 Hi haurà soci­e­tat civil?

De l'ANC no hi anirà cap repre­sen­tant perquè es con­si­dera que és un sim­ple tràmit el resul­tat del qual és cone­gut de sobres. Pel que fa a l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI), hi anirà una dele­gació encapçalada pel pre­si­dent, Josep Maria Vila d'Aba­dal, i en la qual també hi haurà els alcal­des d'Olot, Mont­blanc, Bala­guer, Flix, Port de la Selva i Ripoll. Per part d'Òmnium Cul­tu­ral, hi haurà la pre­si­denta, Muriel Casals.

10 I a par­tir d'ara, què?

El govern català no aban­dona el pla de fer la con­sulta el 9 de novem­bre, inde­pen­dent­ment del debat a Madrid. És més, con­si­dera que aquest és un for­ma­lisme que s'havia de com­plir, sobre­tot perquè no sigui dit que Cata­lu­nya no ha fet la petició i es vegi que ha estat l'Estat el que ha tan­cat la porta a tota nego­ci­ació. El full de ruta és con­vo­car el referèndum igual­ment amb la llei de con­sul­tes no refe­rendàries, que s'està tra­mi­tant a la cam­bra cata­lana. En entrar en vigor la llei, Mas sig­na­ria a mit­jan setem­bre la con­vo­catòria de la con­sulta. S'espera que l'Estat la impugni, amb la qual cosa la llei que­da­ria sus­pesa cinc mesos, però el decret esta­ria sig­nat, i així Mas es con­ver­ti­ria en el pri­mer pre­si­dent català a con­vo­car un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. L'última opció que pre­veu l'exe­cu­tiu és la con­vo­catòria d'elec­ci­ons ple­bis­citàries i la poste­rior decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.