Ser català és de rics

Llegeixo estupefacte un article de Javier Pérez Andújar al diari El País, “Ser español es de pobres” (28-4-2014), sobre un acte que van protagonitzar els responsables de la UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, amb la presidenta d'Òmnium Cultural (OC), Muriel Casals. L'eix central de l'esdeveniment era reivindicar el dret a decidir. Fins aquí no sembla tampoc una notícia extraordinària. De fet, en un país normal, dins un estat normal, no seria ni notícia. Però Javier Pérez veu aquest gest com un pacte de CCOO i la UGT amb la... oligarquia! “Pactar es un eufemismo. Se pusieron a su servicio.”

Es refereix a la història d'OC i es remunta a l'any 1961. Com a bon escriptor fa un joc de mans i tracta els sindicats com si en comptes d'haver-se entrevistat amb Muriel Casals ho haguessin fet amb Fèlix Millet pare o Lluís Carulla. Crec que no és un argument correcte. En aquells dies els sindicats de classe ja estaven a favor del dret a l'autodeterminació dels pobles i amb ells totes les esquerres catalanes –vegi's l'Assemblea de Catalunya–. El senyor Javier Pérez no sé si sap –crec que sí, ja que és un home ben informat– que Muriel Casals, ara presidenta d'OC, va ser militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya –per als més joves: el partit dels comunistes catalans–, i no crec que aquest partit sigui el partit de l'oligarquia catalana, sinó un dels millors fruits de l'obrerisme antifranquista català. Tan estúpid és creure que ser espanyol és de pobres com que ser català és de rics.

Hi ha gent que vol criticar els sindicats, i ho trobo normal: en qualsevol país hi ha gent per a tot, però en aquest cas la crítica és extraordinàriament forçada. No trobo gens escandalós que CCOO i la UGT defensin fer un referèndum i ho diguin davant Barcelona Traction, més coneguda com La Canadenca, un lloc emblemàtic.

L'Assemblea Nacional Catalana va ser una de les entitats convocants de la darrera vaga general, aquesta és la raó que el trotskista Duran i Lleida la critiqui, no es enganyem. M'hi jugo el que calgui que Societat Civil Catalana mai convocarà una vaga general. I no ens enganyéssim pas, l'oligarquia catalana veu amb molta por que es desenvolupi un procés constituent republicà a Catalunya i farà tot el que pugui per avortar-ho.

Crec que és immerescut que les contradiccions personals que tots tenim es projectin injustament als altres. En un país normal aquest acte dels sindicats i Òmnium no hauria de ser notícia, ni motiu d'articles d'opinió, ni el del senyor Javier Pérez ni el meu.