“El ciutadà sap que s'hi juga molt, a Europa”

Al llarg de la darrera legislatura el Parlament ha aprovat al voltant de 970 normes. Totes són importants, sobretot perquè encara que de vegades no se'n tingui consciència afecten molt el dia a dia dels ciutadans, però destacaria les lleis que regulen l'activitat dels bancs europeus i que hauran d'evitar que les crisis dels bancs les pagui el ciutadà. S'han aprovat els pressupostos de la UE pels propers set anys, esmenant l'acord al qual havien arribat els caps de govern dels estats i s'han reformat les polítiques agrícola, regional i de pesca. El Parlament ha legislat molt sobre medi ambient, drets dels treballadors, drets dels pacients... o sobre accés a crèdits hipotecaris o trasplantament d'òrgans. Cada vegada és més difícil trobar normes nacionals que no procedeixin de decisions del Parlament Europeu.

Les grans decisions per sortir de la crisi han estat preses pels caps de govern dels estats perquè la Unió Europea no comptava amb una veritable política econòmica europea. S'ha hagut d'anar creant gairebé a corre-cuita per tal d'acompanyar i defensar l'euro i les economies dels estats. Però darrere dels grans anuncis dels diferents líders europeus hi ha el treball de les dues institucions més genuïnament europees: la Comissió i el Parlament. També és cert que entre els governs ha influït més qui més diners dels seus ciutadans ha posat sobre la taula, però les decisions les prenen per unanimitat.

Al Parlament hi ha des de fa temps una majoria de diputats favorable a tenir una única seu però aquesta és una decisió que requereix modificar els tractats, amb l'acord unànime de tots els estats. La situació actual és producte de la història i dels equilibris interns que van fer possible la Unió Europea. En tot cas, les noves tecnologies ens han permès reduir molt el cost de la doble seu.

La campanya institucional, que per cert també es fa en català, té com a objectiu ajudar la gent a comprendre la veritable importància de les eleccions europees i a posar de relleu les diferències fonamentals entre aquestes eleccions i totes les anteriors. Arran de la crisi, la Unió Europea pren ara decisions sobre temes de primeríssima importància, el Parlament s'ha convertit en una institució molt influent i per primera vegada votar a les eleccions permet intervenir en l'elecció del president de la Comissió Europea, què és el cap de govern de la UE. El fet que les grans famílies polítiques europees hagin presentat els seus candidats a president de la Comissió fa que aquestes eleccions s'assemblin molt més a unes eleccions nacionals: es vota pel legislatiu, però es vol decidir quin dels candidats principals tindrà majoria per governar.

No veig com els caps de govern podrien fer una altra cosa. El tractat diu que ells fan la proposta, però que l'elecció correspon al Parlament, per majoria absoluta. Si no tinguessin en compte els resultats de les eleccions i les candidatures presentades pels partits europeus, no veig com podrien trobar aquesta majoria absoluta, que obliga a reunir l'acord de dos o més grups parlamentaris.

No és temor, potser preocupació, però sóc optimista. Els mitjans parlen molt més de les eleccions que fa cinc anys i reconeixen la seva importància. Amb la crisi econòmica els ciutadans són més conscients de la importància de votar, perquè han entès que s'hi juguen molt a Europa. Aquesta vegada, a més, a part dels debats nacionals hi ha un debat europeu, entre candidats europeus, amb propostes polítiques per a tota la Unió. Sincerament, hi ha tantes bones raons per anar a votar com per qualsevol altre procés electoral. Només cal esperar que la desafecció de la gent per la política en general no els faci quedar-se a casa en un moment en què el projecte europeu necessita el suport explícit de la ciutadania per poder tirar endavant.

El Parlament no acostuma a entrar en temes interns dels estats, però aquesta pregunta l'hauria d'adreçar als candidats a ser diputats els cinc anys vinents, perquè el Parlament és una institució plural.