Política

En clau de consulta

CiU i ERC insten els catalans a votar massivament en les eleccions del 25-N per enviar un senyal a les institucions europees

La participació el 2009 va ser d'un 36,9%, tot un rècord negatiu

Les elec­ci­ons euro­pees, en clau de con­sulta. La cita del dia 25, com a opor­tu­ni­tat immi­llo­ra­ble per demos­trar la vocació euro­pea dels cata­lans i el seu com­promís amb la democràcia i les urnes. Les urnes com un ins­tru­ment per minar l'apa­rent fre­dor amb què els diri­gents comu­ni­ta­ris, pres­si­o­nats per totes les vies pos­si­bles pel govern espa­nyol, han rebut fins ara la rei­vin­di­cació de cele­brar un referèndum el 9 de novem­bre per deci­dir el futur de Cata­lu­nya. CiU i ERC, que mal­grat inten­tar-ho no van ser capa­ces d'arti­cu­lar una can­di­da­tura sobi­ra­nista con­junta que hau­ria resul­tat de gran valor per visu­a­lit­zar la uni­tat del cata­la­nisme polític, coin­ci­dei­xen a des­ta­car l'aug­ment de la par­ti­ci­pació com el gran repte de la cam­pa­nya que comença aquesta mit­ja­nit. No és l'únic objec­tiu, però sí el que depèn més direc­ta­ment dels cata­lans. L'altre no resul­tarà fàcil i implica man­te­nir el suport dels libe­rals euro­peus, que en l'últim man­dat s'han con­ver­tit en els millors ali­ats del procés sobi­ra­nista a Brus­sel·les. Unión, Pro­greso y Demo­cra­cia, a qui les enques­tes vati­ci­nen un impor­tant crei­xe­ment en nom­bre de vots i d'euro­di­pu­tats, ja ha anun­ciat la seva intenció de fer el pos­si­ble per inte­grar-se al grup libe­ral i neu­tra­lit­zar el seu suport al procés català.

En les elec­ci­ons de fa qua­tre anys, el des­in­terès va batre rècords històrics, també en el con­text euro­peu. Hi van par­ti­ci­par un 43% dels ciu­ta­dans amb dret a vot, la qual cosa con­so­li­dava un des­cens que ha estat de vint punts en els últims trenta anys –les pri­me­res elec­ci­ons euro­pees es van cele­brar el 1978–. Cata­lu­nya no va ser una excepció, i fins i tot va anar més enllà i va rebai­xar el per­cen­tatge de par­ti­ci­pació fins a un 36,9%, per sota de la mit­jana euro­pea i també de l'espa­nyola, que va ser d'un 44,9%. Hi ha diver­sos fac­tors que aju­den a expli­car aquest pro­gres­siu des­cens de la par­ti­ci­pació. Les difi­cul­tats per enten­dre el fun­ci­o­na­ment de la Unió figu­ren en els pri­mers llocs de la llista de cau­ses que van faci­li­tar l'abs­tenció.

Les cri­des a la par­ti­ci­pació han mar­cat els dis­cur­sos dels màxims res­pon­sa­bles de CiU i ERC en les set­ma­nes prèvies a l'inici de la cam­pa­nya. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va adver­tir fa uns dies que en el pròxim 25 de maig “els cata­lans ens juguem com i qui defensa Cata­lu­nya a Europa”. En els matei­xos ter­mes s'ha expres­sat el cap de llista d'ERC, Josep Maria Ter­ri­ca­bras. Pel que fa a la resta de for­ces, sobre­tot el PSC i ICV-EUiA ja han donat pis­tes que la seva cam­pa­nya se cen­trarà en les polítiques econòmiques i soci­als de la Unió.

Via­ble, però no fàcil

Amb el procés sobi­ra­nista en plena ebu­llició, l'objec­tiu d'aug­men­tar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la par­ti­ci­pació no resulta quimèric, però topa amb alguns ele­ments que hi poden jugar en con­tra. El pri­mer, la reno­vació de les llis­tes, que ha pro­pi­ciat l'ascens de can­di­dats poc cone­guts per al con­junt de la ciu­ta­da­nia. Només el con­ver­gent Ramon Tre­mosa, el més popu­lar de tots, i San­ti­ago Fisas, del PP català, repe­tei­xen com a caps de car­tell. El líder de les Joven­tuts Soci­a­lis­tes, Javi López; el filòsof Josep Maria Ter­ri­ca­bras (ERC); el diplomàtic Ernest Urta­sun (ICV-EUiA), i l'advo­cat Javier Nart (Ciu­ta­dans) debu­ten com a can­di­dats en les elec­ci­ons euro­pees. Una altra de les incògni­tes a resol­dre és la posició de la CUP, una for­mació que va des­car­tar pre­sen­tar-se a la con­tesa, i que pro­ba­ble­ment dema­narà l'abs­tenció als seus votants, 126.000 en les elec­ci­ons al Par­la­ment.

El suport libe­ral

Però l'incre­ment de la par­ti­ci­pació no és l'únic objec­tiu que està en joc. El pre­vi­si­ble ascens d'UPD amenaça el suport que l'Aliança dels Libe­rals i Demòcra­tes per Europa (ALDE) ha donat fins ara al procés català. CDC aporta un únic euro­di­pu­tat dels 85 de què dis­posa el grup, el ter­cer en nom­bre d'escons a l'euro­cam­bra, i aspira a man­te­nir-lo després de les elec­ci­ons. El pro­blema és que les enques­tes vati­ci­nen una des­feta dels dos pri­mers par­tits de l'aliança: l'FDP ale­many, que hi aporta dotze euro­di­pu­tats, i els lib-dems britànics de Nick Clegg, que en tenen onze. En aquest con­text, els sis euro­di­pu­tats que, segons els son­de­jos, podria tenir UPD ame­na­cen el suport que els libe­rals han donat fins ara a aspec­tes com ara el cor­re­dor medi­ter­rani o l'ampli­ació del marge de dèficit que l'Estat atorga a les comu­ni­tats. Podria pas­sar per la neces­si­tat de l'ALDE de man­te­nir la seva posició a l'euro­cam­bra i per l'objec­tiu decla­rat de Rosa Díez d'ater­rar a l'aliança libe­ral i neu­tra­lit­zar el suport al procés sobi­ra­nista. En els últims mesos, CDC ha mul­ti­pli­cat els esforços per adver­tir els seus ali­ats del “popu­lisme” i “cen­tra­lisme” d'UPD.

L'ANC se sumarà a la crida a la participació

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) se sumarà en els pròxims dies a la crida a la participació en les eleccions europees. Seran un seguit d'accions que es donaran a conèixer aviat, i que aniran encaminades a subratllar la importància d'enviar “un senyal a Europa”, segons van avançar a El Punt Avui fonts de l'entitat. La campanya, o les activitats que s'hi emmarquin, tindrà l'objectiu de sensibilitzar els ciutadans que no van votar en les últimes europees. És evident que s'adreçarà als sectors sobiranistes.

L'entitat que presideix Carme Forcadell es va significar per la seva defensa d'una candidatura conjunta integrada per totes les forces que van donar suport al pacte pel dret a decidir. I, un cop frustrada aquesta possibilitat, va organitzar reunions per fer possible que les diferents formacions compartissin algun punt del programa, cosa que tampoc es va assolir. Malgrat tot, l'ANC no defalleix en el seu intent de convertir les eleccions del pròxim 25 de maig en un missatge visible per als mandataris europeus, i en un nou senyal per reivindicar la voluntat dels catalans de decidir el seu futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.