Les nines russes

Una campanya electoral és un gran germà polític i periodístic. Orwell encapsulat. Per uns quants mortals el món s'atura en espera de l'últim recompte de vots. Però mentre Ramon Tremosa i Jordi Pujol dialoguen sobre Europa i Catalunya a l'auditori de la Pedrera, a Instagram els turistes retoquen corbes gaudinianes amb filtres multicolor i hi ha un embús de cotxes colossal a passeig de Gràcia amb Rosselló per allò de les obres. Les onze del matí. Dins de la sala, ni rastre del sol de maig. La càpsula: Pujol i Tremosa, l'un assegut al davant de l'altre, tenen dues ampolles d'aigua per cap sobre la tauleta. El candidat aclareix que l'acte durarà una hora i l'expresident engega amb “el” tema. Diu que molts independentistes s'hi han convertit perquè volen que “Catalunya segueixi sent un país”; com ell.

A menys de dos quilòmetres de distància, Josep Antoni Duran i Lleida fa campanya amb el candidat socialcristià, Francesc Gambús, a les Germanetes dels Pobres. No ha triat el lloc a l'atzar. Algú diria que Duran mai no ho fa. El líder d'Unió vol deixar clar que “CiU té un relat europeu que no acaba en el debat nacional” i hi insisteix en la carta web que envia als mitjans abans que s'acabi el diàleg de la Pedrera. La carta web del divendres li serveix per redoblar el missatge. Passa que la càpsula orwelliana és com les nines russes: els mitjans n'exhibeixen una però a dins n'hi ha vuit. A primer cop d'ull semblen totes iguals quan de vegades n'hi ha de diferents, i van fent, una dins de l'altra.

En la gran matrioixca, Pujol arrenca el diàleg amb el procés nacional i Tremosa compara el tarannà democràtic dels britànics amb el referèndum escocès. L'expresident de la Generalitat s'ha assegut a la butaca amb un plec de papers. Li han passat una llista de preguntes i se les ha preparades abans de venir i ho confessa obertament perquè Pujol, gat vell, segurament compta que aquest és un d'aquells actes que es fan per desengreixar, aparcant la tibantor teatralitzada dels mítings nocturns, i hi falca bromes. “Aquí el que mana és aquest”, etziba, mirant Tremosa.

L'eurocandidat es deixa dur pels temes que enceta Pujol. Potser té a veure amb el currículum de professor universitari, però Tremosa no improvisa. Emmagatzema en la memòria els punts i comes de tots els editorials sobre Catalunya publicats en la premsa internacional i respon amb seriositat a cada pregunta simpàtica de Pujol. En la gran matrioixca no només es parla de la independència, però capitalitzarà els titulars. L'expresident exclama que en les manifestacions “no s'ha trencat ni un vidre”, mentre els Mossos busquen per Terrassa una dona de mitjana edat, corpulenta i enjoiada, en un país de tietes emperlades que també van (pacíficament!) a actes de campanya com aquest. En la petita nina russa socialcristiana, en canvi, Duran insisteix en l'atur i en la pobresa, reclama un “resultat positiu” per a CiU perquè Catalunya s'hi juga molt “i Unió també”, i des d'UDC s'envia una agenda amb els actes que farà el seu líder a banda dels de Tremosa. Al vespre, des de Girona, Mas se centra en la consulta. L'eurocandidat fa el mateix a Reus. CDC creu que el que mou l'electorat és l'estelada. La campanya de CiU és múltiple com les nines. Tan iguals, tan diferents, tan sorprenentment encaixades.