Vida a l'esquerra d'IU

Quan IU encara no ha aconseguit esquerdar el bipartidisme hispànic després de trenta-cinc anys de democràcia, la coalició que lidera Cayo Lara mira pel retrovisor i veu una caravana de llistes amb l'intermitent encès que demanen pas al carril de l'esquerra. Segons la llei orgànica del règim electoral (Loreg), per presentar una candidatura a les eleccions del Parlament Europeu, els partits i les federacions o les coalicions han de tenir la firma de 50 càrrecs electes (diputats, senadors, eurodiputats, parlamentaris autonòmics...) o bé de 15.000 electors. En el cas de les candidatures de nova fornada que neixen precisament a l'escalf del desencís amb el bipartidisme i els partits instal·lats, la junta electoral les condemna a aplegar les 15.000 firmes ciutadanes com a única via per concórrer a les urnes el 25 de maig. I aquest és el cas del Partit Animalista (Pacma), el Partit X, el moviment Podemos o l'agrupació Retallades Zero.

Si no ocupar el poder dóna un vernís de contestació i ruptura a qualsevol sigla política, Izquierda Unida ha perdut aquest glamurós atribut de la virginitat de poder des que al 2011 es va erigir en la crossa del popular José Antonio Monago a Extremadura. I el va dilapidar del tot, un any després, en rubricar l'exercici de funambulisme entrant al govern de coalició amb el PSOE a la Junta d'Andalusia, presidida per José Antonio Griñán, en un primer momen, i per Susana Díaz, avui.

En aquest brou polític en què es barregen el cansament bipartidista i la constatació que tots els partits polítics actuals amb representació parlamentària ja governen o bé han governat en algun moment, l'anhel d'aire fresc cotitza a l'alça. I neix de baix a dalt o bé abanderat per un rostre mediàtic de reclam. En el cas del Moviment Red, el seu principal actiu és el jutge Elpidio José Silva (Granada, 1959), el magistrat que va instruir el cas de l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, i que, en un gir copernicà de l'afer, es troba suspès de la carrera judicial i alhora està sent jutjat per un presumpte delicte de prevaricació. El seu principal atractiu resideix, precisament, en ser el primer jutge que gosa processar un banquer per afers relacionats amb la crisi com la venda indiscriminada de preferents, tot i que el cas Blesa va arrencar amb la compra d'un banc de Florida per part de Caja Madrid.

Enmig de l'efervescència de la contestació hi ha el professor de ciències polítiques de la Universitat Complutense, Pablo Iglesias, que cultiva també un perfil mediàtic com a tertulià televisiu. A través d'un procés de primàries en què hi van participar 33.156 persones, Iglesias va ser elegit com a cap de llista de la iniciativa Podemos. Si el segon lloc és per a Teresa Rodríguez, professora d'ensenyament secundari a Cadis i activista social sobretot en l'àmbit educatiu, el número tres de la candidatura és Carlos Jiménez Villarejo, l'exfiscal anticorrupció de Barcelona. En l'avaluació de les seves primàries, en nom de Podemos (que segons el CIS podria obtenir escó), el professor i portaveu, Juan Carlos Monedero, subratllava que “en cap de les altres primàries europees s'ha aconseguit una participació major”. Entrant en el cos a cos amb les llistes minoritàries amb què el 25-M es disputarà el vot, Monedero va recalcar especialment que els 33.156 participants de Podemos contrastaven amb els 22.100 de les primàries dels Verds, els 2.700 de les del Partit X i els 2.500 de la llista ecologista Equo.

L'al·ludit Partit X, al seu torn, té com a far electoral un exponent del que al món s'anomena “llançadors d'alertes”: l'informàtic Hervé Falciani (Montecarlo, 1972). Amb la doble nacionalitat italiana i francesa, Hervé Falciani treballava a la filial suïssa del banc HSBC fins al 2008, quan va accedir al llistat de 130.000 evasors fiscals de diverses nacionalitats, el que es coneix com a llista Falciani, i entre els quals hi havia el president del Santander, Emilio Botín, i imputats a la trama Gürtel com Francisco Correa. Tot i ser detingut el 2012 a Barcelona i arribar a ser empresonat al penal de Valdemoro, Falciani va quedar en llibertat el maig del 2013 i ara és el cap de llista del Partit X. En el cas de l'agrupació d'electors Retallades Zero, que va recollir 49.000 avals en dues setmanes, els rostres que han avalat la llista són l'intel·lectual barceloní Juan Goytisolo i el pintor manxec Antonio López.

A les opcions contestatàries en el terreny social s'hi afegeix el Pacma, el partit a favor dels drets animals i del medi ambient. A la campanya del Pacma hi ha contribuït de forma desinteressada la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, que la vigília de la validació de les llistes per la junta electoral va acudir a la fira taurina de Sevilla a fer apologia del sacrifici animal per excel·lència. “L'amor als toros me'l van transmetre després del cristianisme i de l'amor a la Pàtria [en majúscules al seu discurs del pregó taurí], que són els valors essencials que vaig aprendre a casa meva”, va afirmar Aguirre. “Alguns moviments que busquen prohibir els toros per decret ho fan per ser antiespanyols, que ho són perquè saben molt bé que els toros simbolitzen millor que cap altra cosa l'essència mateixa del nostre ser espanyol”, va argumentar la lideresa del PP madrileny. En la seva diatriba contra els defensors animalistes, Aguirre es va permetre qüestionar la seva altura intel·lectual invocant que almenys entre els detractors del passat hi havia noms de la talla de Miguel Unamuno o Azorín, i en contrast va citar els noms d'Albert Boadella o Fernando Savater com a abanderats taurins del moment.

Davant el mostrari de totes les llistes noves i renovadores que ara l'amenacen per l'esquerra, IU, la tradicional víctima de les crides al vot útil del PSOE, es troba ara per primer cop en disposició d'aplicar la medicina que ha patit sempre.