Un estat català passaria de set eurodiputats a setze
Danesos, finlandesos i eslovacs són només cinc milions, però tenen tretze escons al Parlament Europeu
Flamencs, escocesos i gal·lesos tenen circumscripció electoral
Als eurodiputats catalans els costa un milió de vots ser elegits, i als eslovens, només 250.000
Els danesos, els finlandesos i els eslovacs són només cinc milions, però tenen tretze escons al Parlament Europeu, gairebé el doble que els catalans. Bulgària té la mateixa població que Catalunya, i Àustria poc més, però aquest 25-M podran enviar a Estrasburg fins a divuit eurodiputats. I és que, mentre la UE sigui només un club d'estats, la millor manera d'estar representat a l'eurocambra és tenir-ne un de propi. Catalunya passaria a tenir-hi setze cadires, en comptes de les set actuals, segons els càlculs del Centre Maurits Coppieters, el lobby europeu d'ERC.
Els eurodiputats catalans fan molt soroll, gràcies a la seva hiperactivitat (Raül Romeva i Ramon Tremosa destaquen en el rànquing dels 766) i entesa transversal (amb el sector obiolista del PSC o, fins i tot, de vegades, amb el popular Santiago Fisas) per defensar temes de país. Però són molt pocs. Catalunya està representada al nivell de països com Eslovènia i Letònia, que només tenen dos milions d'habitants, però podran elegir vuit representants. Malta i Luxemburg, amb només mig milió, tenen sis eurodiputats.
Mínim i màxim
Seguint el principi de proporcionalitat regressiva, el Tractat de Lisboa estableix un mínim de sis eurodiputats per als socis més petits i de 99 per al més gran, Alemanya. De mitjana, al Parlament Europeu hi ha un escó per cada 600.000 habitants: als eurodiputats catalans, però, els costa un milió de vots ser elegits, mentre que els eslovens, posem per cas, només en necessiten 250.000.
Però fins i tot en la lliga de les nacions sense estat, Catalunya és la més infrarepresentada a Estrasburg, i amb diferència. Flandes, Escòcia i Gal·les tenen circumscripció electoral pròpia i, per tant, s'asseguren uns escons a l'eurocambra, sigui quin sigui el resultat i la participació de les eleccions.
Flandes té sis dels deu milions d'habitants de Bèlgica i tretze dels seus 22 eurodiputats. Els belgues voten per comunitats lingüístiques, els francòfons tenen vuit escons i fins i tot la minoria alemanya, de només 75.000 habitants, té reservat un eurodiputat. Escòcia té poc més de cinc milions d'habitants dels 61 que viuen a la Gran Bretanya (el 8%), però la circumscripció electoral pròpia li garanteix sis de les 73 cadires (també el 8%). Així mateix, Gal·les té una de les dotze circumscripcions electorals britàniques i això dóna dret als seus tres milions d'habitants (el 4,9% de la població britànica) a tenir-hi quatre escons (el 5,4%).
El País Basc, amb poc més de dos milions de població, ha tingut sis escons aquesta legislatura, un 11% de representació per a només el 4,4% de la població. Els set escons de Catalunya representen el 13% dels reservats a l'Estat, tot i tenir el 16% de la seva població. A Espanya, la circumscripció electoral és única i això fa que Catalunya s'hagi de jugar el seu nombre d'eurodiputats no només a les urnes, sinó també als despatxos de Ferraz i Gènova, en la negociació entre el PSC i el PSOE i entre Alícia Sánchez-Camacho i Mariano Rajoy. Tot indica que els socialistes catalans tornaran a tenir dos representants, perquè Esther Niubó és en un lloc de sortida, però els populars catalans en tindran només un, perquè la seva número dos, Andrea Levy, ocupa la posició 39 de la llista d'Arias Cañete. Fins i tot la jacobina França té vuit circumscripcions electorals, com Itàlia i Irlanda, que estan dividides en cinc i en quatre.
L'estudi del Centre Maurits Coppieters assegura que també a les altres nacions sense estat europees els aniria millor amb un estat propi. Si no, mireu les dades: Flandes passaria de tretze escons a quinze; Escòcia, de sis a tretze; Gal·les, de quatre a deu; el País Basc, de sis a nou, i Galícia, de tres a nou.
