La Fiscalia nega que Catalunya pugui convocar una consulta emparada en l'Estatut
El fiscal Abel Carmelo Andrade demana que s'anul·li l'acord de Cabrils per cedir el padró a la Generalitat
Considera que la resolució municipal té efectes jurídics concrets que excedeixen les competències de l'Ajuntament
La Fiscalia de Barcelona considera que Catalunya no té competències per convocar un referèndum sobiranista, ni tan sols emparant-se a l'article de l'Estatut que la faculta per organitzar consultes populars. Una cosa que, al seu parer, suposaria un “flagrant frau de llei”.
Així sosté el fiscal Abel Carmelo Andrade en un escrit en què s'oposa a l'acord de l'Ajuntament de Cabrils (Maresme) per cedir el padró a la Generalitat. El ministeri públic es posat al costat del veí que va impugnar la decisió del ple del consistori perquè denunciava que es vulnerava el seu dret a la intimitat. Al seu parer, la consulta és inconstitucional i per tant el consistori no pot cedir les dades personals dels veïns a una altra administració per un acte fora de les seves competències.
Un jutjat de Barcelona va suspendre cautelarment l'acord, però després només va prohibir cedir les dades del veí denunciant, a l'espera del judici sobre la qüestió.
En un informe d'al·legacions de 35 pàgines, el fiscal es refereix a nombrosa jurisprudència sobre protecció de dades, competències municipals i fins i tot la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i la més recent sobre la declaració de sobirania del Parlament.
Andrade conclou que l'article 122 de l'Estatut “no empara la hipotètica celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya, entesa com subjecte polític sobirà” i que cap llei avala que els ajuntaments puguin cedir el padró a la Generalitat per a una consulta sobiranista.
Per aquest motiu, adverteix que “difícilment” pot convocar-se un acte fora de l'abast competencial d'una administració sense vulnerar les normes de procediment i sense ignorar l'ordenament jurídic.
La Fiscalia es remet a la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, que cenyeix l'àmbit de les competències autonòmiques i locals en matèria de consultes populars a que no hi hagi cap afectació a les facultats de l'Estat.
També invoca la sentència de 2008 del TC sobre el Pla Ibarretxe, en la que s'advertia que sortejar, eludir o prescindir dels procediments previstos per reformar la Constitució al marge d'ella o aconseguir la seva ineficàcia pràctica seria “intentar una inacceptable via de fet”, incompatible amb l'estat de dret.
El ministeri públic al·ludeix també a la sentència del TC de març passat, que va considerar constitucional el dret a decidir i va determinar que qualsevol aspiració política que pretengui modificar l'ordre constitucional té cabuda “sempre que no es prepari o defensi a través d'una activitat que vulneri els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta de mandats constitucionals”.
Per la Fiscalia, de la mateixa manera que ocorre amb l'Estatut, tampoc les lleis autonòmiques que fomenten la participació ciutadana emparen la celebració de la consulta sobiranista, ja que tenen el seu reflex en el text constitucional i, per tant, el seu exercici “no es possible fora del mateix.
Anul·lar l'acord de Cabrils
Per tot plegat, demana al titular del jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona que estimi el recurs presentat pel veí Alejandro Rusiñol i declari nul l'acord del ple de Cabrils de març de 2014 en què s'acordava cedir el padró municipal a la Generalitat si li ho demanava per celebrar una eventual consulta sobiranista.
Segons ell, l'Ajuntament de Cabrils, dirigit per l'alcaldessa de CiU Avelina Morales, ha efectuat una interpretació “laxa” respecte al dret de la protecció de dades, ja que no existeix cap llei que empari la cessió del padró per a la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya.
A més, entén que l'acord del ple municipal no és un acte polític, sinó que té una “finalitat política”. En aquest sentit, assenyala que els ajuntaments no tenen consideració d'organismes amb capacitat política, com el govern espanyol o els autonòmics, sinó simplement administració municipal.
Segons el ministeri públic, si la resolució municipal es limités a declarar que Catalunya té dret a decidir el seu destí, s'inclouria en l'expressió d'un ideal polític que no comprometria els seus interessos, ni afectaria als drets dels veïns, ni implicaria obligacions per al consistori.
Això no obstant, al posar a disposició de la Generalitat el padró, així com els altres instruments per a la consulta d'autodeterminació, la declaració provoca, segons el fiscal, uns efectes jurídics concrets que excedeixen les seves facultats, ja que incideix en assumptes generals o particulars diferents dels propis.
El ministeri públic argumenta també que la cessió de dades entre administracions públiques només es pot fer amb el permís del ciutadà o si ho empara una llei per fer efectives les competències i obligacions de les administracions. Uns requisits que, segons el fiscal, no es donen en el cas de Cabrils.
La Fiscalia també censura l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) per haver avalat l'acord municipal i haver-se personat en el procés judicial al costat del consistori, ja que creu no té legitimitat per intervenir en el procés com a part demandada, ni tant sols per assessorar el jutge.
De fet, adverteix que l'ACPD, que va legitimar l'Ajuntament de Cabrils per prendre l'acord, potser haurà de respondre davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o fins i tot davant els tribunals si es la demanda per desestimar el dret a la intimitat de qualsevol administrat.
Aquest escrit contrasta amb la posició que va mantenir fa uns mesos la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia, que amb motiu d'una querella contra el president català, Artur Mas, va defensar les competències de la Generalitat per convocar “instruments de consulta popular”, la qual cosa va motivar que el fiscal Superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, sortís al pas per subratllar que un referèndum d'independència seria il·legal.