Ventafocs desencisada
La confiança dels italians en la UE arriba al seu mínim històric, cansats d'austeritat i del poc pes europeu del país
Tots els partits volen més influència d'Itàlia a Europa i menys presència d'Europa a Itàlia
El Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo es podria aliar amb l'extrema dreta al Parlament Europeu
per haver defraudat Hisenda
Els canals de la televisió pública italiana emeten, des de fa un parell de mesos i de manera molt seguida, llargs anuncis en què es pretén transmetre un missatge precís als ciutadans: “Europa t'estima, estima Europa.” La publicitat governamental mostra dramàtiques imatges de guerra mentre una veu en off recorda amb emoció els partisans que van lluitar contra Hitler i que van vèncer Mussolini, i acaba amb un “Units som més forts”. Itàlia, tradicionalment europeista, tem la potent onada d'euroescepticisme arreu del continent que condicionarà les pròximes eleccions al Parlament Europeu.
El nivell d'europeisme dels italians està en un mínim històric: només un 30% diuen que confien en la Unió Europea. Amb aquest panorama, tots els partits, sense excepció, basen la seva campanya a intentar seduir els euroescèptics. Fins i tot el Partit Demòcrata (PD), l'únic gran partit que es declara europeista en els seus estatuts, ha utilitzat missatges crítics amb la UE i ha evitat fer proclames netament europeistes. El primer ministre, el demòcrata Matteo Renzi, va dir a l'abril, sortint de reunir-se amb el seu homòleg anglès, David Cameron: “Nosaltres volem una Europa millor, amb més Itàlia, no pas més Europa.”
El missatge de Renzi és molt semblant al lema de campanya de Força Itàlia (FI): “Més Itàlia a Europa i menys Europa a Itàlia.” Silvio Berlusconi no s'ha pogut presentar com a candidat a les europees perquè està inhabilitat per haver defraudat Hisenda. Tot i estar en decadència, però, continua sent el líder de la dreta italiana. I l'antieuropeisme de l'ex-Cavaliere és furibund. El seu adversari principal durant la campanya és Europa i, en concret, Alemanya. “Més Itàlia, menys Alemanya”, es pot llegir en els cartells electorals de FI. Però el magnat no es limita a dir que “tot és culpa de la del pandero gros” –referint-se a Angela Merkel–, sinó que utilitza totes les armes imaginables per atiar l'antipatia cap als alemanys. Fa uns dies va dir que, “per als alemanys, els camps de concentració no van existir mai”. L'ex-Cavaliere “és un personatge menyspreable capaç només de generar odi”, va respondre Martin Schulz. I fins i tot Jean-Claude Junker, el candidat dels Populars europeus, als quals està adscrit FI, va renyar Berlusconi i li va exigir que demanés disculpes. L'isolament polític del magnat en l'àmbit europeu és cada vegada més palès.
Fratelli d'Itàlia, escissió d'extrema dreta de FI, i el partit xenòfob Lliga Nord també han fet una campanya basada en l'antieuropeisme amb cartells com “Euro no, primer Itàlia” (els primers) i “Prou immigrants i prou Europa” (els segons).
Però si hi ha un partit que encarna per excel·lència l'antieuropeisme és el Moviment 5 Estrelles (M5E) de Beppe Grillo. L'excòmic té la mirada posada en aquestes eleccions des de fa temps, i els sondejos el situen segon, darrere del PD i molt per sobre de FI. Grillo ha aprofitat l'avinentesa per retornar als escenaris. És a dir, els mítings del líder del M5E són de pagament. Amb una mitjana de 30 euros l'entrada, el genovès ha recorregut el país amb un espectacle titulat Te la do io, l'Europa! (‘Te la dono jo, l'Europa!'). Serà la primera vegada que el M5E arribarà al Parlament Europeu, i Grillo no descarta aliar-se amb els partits d'extrema dreta antieuropeistes com ara el Front National francès. “Si tenen punts en comú amb el nostre programa, no veig per què no”, afirma.
Itàlia, que va acollir a la seva capital la redacció del primer tractat fundacional de la UE, s'ha desenamorat d'Europa, asfixiada per les polítiques d'austeritat dictades des de Brussel·les i ofesa per la pèrdua de pes polític a les institucions europees. La sensació general queda plasmada en una frase que durant aquesta campanya han repetit polítics de tots els partits, de Renzi a Berlusconi: “Itàlia s'ha cansat de ser la ventafocs d'Europa.”