En primera persona

Suport per als que “donen més la cara” i reben les “bufetades de veritat”. El president de la Generalitat, Artur Mas, va reivindicar ahir el paper de CiU en el procés en tres fronts: a l'hora de forjar el consens polític necessari per tirar-lo endavant, en l'engrossiment de la majoria social que el sustenta (amb les bases i l'electorat de la federació nacionalista) i en el lideratge institucional. Eren els prolegòmens per demanar un vot que conservi “ple de força” el compromís polític d'aquells que estan disposats a tirar-lo endavant “amb totes les conseqüències”.

És així, parlant indirectament des de la primera persona, com Mas encetava la segona fase de la campanya electoral de CiU durant el míting central a Manresa. A partir d'ara, el president intensificarà la seva participació mediàtica intervenint en els grans mítings d'aquesta setmana i fins i tot rellevant-hi Ramon Tremosa, que se n'haurà d'absentar per participar en debats televisius. El comitè de campanya de la federació està decidit a intentar mobilitzar el vot sobiranista aprofitant el capital polític de Mas, reivindicant-ne el lideratge i, alhora, els riscos que ha assumit CiU per la consulta, fins i tot amb el perill que l'estratègia arribi a incomodar el seu soci de governabilitat, ERC, i principal adversari polític de diumenge a les urnes. “Estem en eleccions”, recordava un dels homes pròxims al president. S'obre un parèntesi en la política de no-agressió amb els republicans. La disputada victòria entre uns i altres pot condicionar el transcurs del procés, i els convergents intenten combatre els signes de desgast a la gestió política del govern davant d'ERC, que previsiblement recollirà el rèdit electoral del malabarístic suport a la governabilitat i el distanciament inherent a l'oposició.

Avui a Lleida i en els pròxims dies a Girona, Tarragona i Martorell, i en l'acte final a Barcelona, Mas relligarà al màxim les europees amb el procés. Des de la capital del Bages, el líder convergent va fer èmfasi en el fet que ell ha assumit “com ningú” el deure de tirar endavant l'anomenada transició nacional, i va tornar a garantir que no farà marxa enrere el 9-N: “Convocaré la consulta en els termes en què està acordada.” Tampoc va deixar de recordar l'excepcionalitat històrica del que pot significar la signatura del decret que cridarà els catalans a les urnes per decidir sobre la independència: “Serà el primer cop que això passa en tres segles.” Ni de parlar del vessant més personal: “No m'espanten les conseqüències ni les represàlies.”

Mas va complementar el missatge autoreivindicatiu fent valer Tremosa i el candidat socialcristià, Francesc Gambús. “Són valors segurs i contrastats”, va dir, perquè remaran a favor del procés des del primer dia, a diferència d'altres, que necessitaran “un o dos anys per situar-se”. Era una referència clara als caps de cartell de la resta de forces i, sobretot, als d'ERC. Tremosa va centrar els atacs contra l'Estat. Va preguntar si, “a més de l'espoli fiscal”, Catalunya patirà “l'espoli de la democràcia”.