El federalista... europeu

Domina cinc idiomes, una facilitat que veu imprescindible per a tothom que vulgui ser eurodiputat. Però a més “és simpàtic, cosmopolita i es mou bé en fòrums internacionals, ha estat un dels diputats revelació a la UE i és un autèntic animal cultural. I ha estat un gran esportista –l'apassiona el golf–, tot i que no ho sembli”. Amb aquesta naturalitat és com definia la líder del PP madrileny, Esperanza Aguirre, el seu amic Santi Fisas, candidat català a les europees, en un acte la setmana passada a Barcelona en què només li va trobar una pega: ser culer.

“No fa gaire que em vaig fer soci, perquè volen que presideixi la nova penya del Barça que estem muntant al Parlament Europeu”, confessa Fisas, que desvetlla que és nebot segon del president que va fer el Camp Nou, Francesc Miró-Sans. De socis potencials no n'hi faltaran: l'any passat va portar el llavors president Sandro Rosell a Brussel·les i a l'acte hi van anar 230 eurodiputats, un terç de l'hemicicle. Rosell en va convidar una vintena a tornar-li la visita al Camp Nou, i el popular va haver de fer la tria. “Em vaig crear molts enemics”, lamenta.

Fisas, però, no és dels que es guanya fàcilment enemistats. De tracte afable, manté una bona relació amb els altres eurodiputats catalans, més fins i tot que la “correcta” que tenia amb Aleix Vidal-Quadras, company fins ara. De fet, amb el joc de cadires de les llistes, el PP català perdrà un escó a Brussel·les... “És relatiu, perquè ell viu i milita al PP de Madrid”, es defensa, i busca el vessant positiu de la seva fugida a Vox. “No sóc d'extrems i no em fa gaire nosa que marxi; és més, es barallaran entre ells i ens pot anar bé”, diu.

Segons el candidat, el seu perfil moderat no és pas estrany al partit. “Ens ho diuen a molts, que no semblem del PP, així que potser el problema és que hi ha una imatge diferent del que en realitat som”, reivindica. Assegura, doncs, que s'hi troba còmode, si bé admet que en campanya els discursos es radicalitzen perquè “has d'anar més a fidelitzar els electors, els missatges són una mica més esquemàtics, i els matisos es perden”.

A més de centrista, Fisas es declara “europeista convençut i federalista”, i aposta per la progressiva unió política, començant per una única legislació social i laboral, que pugui competir amb gegants, actuals o emergents, com els Estats Units, la Xina, l'Índia o el Brasil. És aquí on lloa la tasca del Parlament, d'on emanen tres quartes parts de la legislació espanyola i catalana, tot i que lamenta que el PP ha de transposar ara tot el que no va fer el PSOE –hi ha 12 anys per fer-ho–, i que el govern català és, després de l'andalús, l'autonòmic que du més retard.

Fisas és conscient, en tot cas, de la sensació que qui mana de debò a Europa són els estats. “El Parlament té gairebé els mateixos poders; el Consell només se'n reserva en defensa, afers estrangers i política fiscal, però esperem que mica en mica també es vagi avançant en això”, apunta. I rebat que la tan impopular austeritat vingui imposada des de sectors conservadors. “No tenim majoria, i cada decisió l'hem hagut de pactar amb socialistes i liberals, a més que hi ha molts comissaris i governs d'altres partits; mira els socialistes alemanys o Valls a França, hi ha un consens força ampli”, es defensa. “No podem hipotecar les generacions futures, no es pot mantenir un deute com l'actual, un dia o altre has de pagar, i amb interessos”, diu.

A Brussel·les, Fisas ha estat a dues comissions: la de cooperació al desenvolupament, que creu que fa feina perquè disposa de bones partides, i, quasi sense competències, la de cultura, ensenyament, esports, joventut i multingüisme. Multilingüisme? En efecte: a la UE hi ha 24 llengües oficials, però cap és el català. Fisas ho justifica: “No és una norma, però la realitat és que només hi ha una llengua per país, i a més se sol parlar, per poca o molta gent, a tot el territori i no sols en una part; fàcil no ho deu ser si el president del Parlament, Martin Schulz, va prometre a bombo i plateret fer-la oficial i no ho ha complert...”

Arribats aquí, creu de debò que la UE farà fora Catalunya si s'independitza? “No és que t'expulsin, és que quedes fora. Aquí hi ha un error del nacionalisme català si creu que vindran de genolls a demanar que et quedis; és més complicat, i no per un veto espanyol: cal veure si estats tan centralistes com el francès estan disposats a acceptar tothom”, avisa Fisas. Fins i tot a Escòcia, “amb tot l'acord i les benediccions que hi hagi, si s'independitza queda fora i se n'haurà de parlar”, constata.

Però Cameron sí que hi permet el referèndum... “Ho fa amb tota la legalitat, però cap Constitució del món, tret d'Etiòpia, inclou el dret a l'autodeterminació, l'espanyola no és pas estranya”, argumenta. Tampoc hi és a la del Canadà, i el seu Tribunal Suprem va dir que si el Quebec demana marxar amb una pregunta i una majoria clares s'ha de negociar, en una sentència citada fins i tot en la recent del TC sobre la declaració de sobirania. “Se n'han fet interpretacions que no són reals, ha dit que tot es pot canviar, però això ja ho sabíem”, al·lega Fisas.

Doncs per què no es canvia la Constitució, si es pot? “Rajoy mai ha dit que no hi estigui disposat, però uns volen una Espanya federal; altres, asimètrica; altres, confederal; altres, republicana... És un tema complicat”, creu. Sí, però la UE està implorant a Rajoy que es mogui... “No sé quan, però estic segur que hi haurà diàleg; Margallo és molt proper a ell, i no parla per parlar quan ho diu”. Serà passat el 25-M?