La utilitat de la UE

Fa més d'un mes que debatem sobre Europa, sobre la idoneïtat de la Unió Europea, de si ens convé o no, de si ens queda massa lluny, de la dificultat de conèixer el que es fa a Brussel·les, de les competències del Parlament Europeu, de si ens serveix la UE per sortir de la crisi, de qui mana a Brussel·les, si les institucions europees o els governs dels estats, de la manera com s'ha de solucionar el drama de la immigració, de la gestió de l'energia, de les relacions exteriors de la UE, de com es gestionen la crisi d'Ucraïna, la de Síria, i altres temes internacionals. Però sovint el debat europeu queda aparcat, a favor de la pugna política dintre de cada estat i també dintre de cada estat federat, comunitat autònoma o regió, fet que provoca que es perdi de vista l'objecte essencial del que representen les eleccions europees, que no són les estatals o regionals. Ara ja en sabem els resultats i els hem analitzat en clau municipal, nacional/regional, estatal i europea. Hem vist que la participació, en l'àmbit d'Europa, es manté similar a la dels anteriors comicis, amb un significatiu augment a Catalunya motivat de ben segur pel procés sobiranista. En clau espanyola, destaca el fre al bipartidisme i l'augment d'opcions joves i noves i, en clau europea, l'augment important dels extrems a diferents estats importants (França amb el Front Nacional, el Regne Unit amb l'UKIP, etc.) i la baixada dels grups clàssics, el popular, el socialista i el liberal, que mantenen junts la majoria al Parlament. És evident que aquests resultats obliguen a la reflexió i l'acció. Veurem què passa. De tot això, em surt una reflexió que argumentaré, però de la qual ja detallo el final: la Unió Europea és útil i ens convé. Ja sé que la situació de crisi econòmica ho altera tot i afecta molts ciutadans i famílies, i que hi ha un escenari econòmic, polític i social que sovint fa dubtar que s'hagi gestionat l'economia i la política basant-se en les bones pràctiques. També entenc que algunes decisions que s'han pres (rescats, polítiques d'austeritat, etc.) abonen el terreny de la crítica. Però, de moltes coses de les que han succeït no en té la culpa la UE i, per contra, forma part de la solució, encara que molts l'haguessin plantejant d'una altra manera. La Unió Europea ens ha portat pau, democràcia, estabilitat, llibertat, drets humans, tolerància, respecte a les minories, un mercat de cinc-cents milions de ciutadans, una moneda única, estat del benestar i drets civils, entre d'altres coses. I, en un món globalitzat com el que estem, amb àrees econòmiques i polítiques molt grans, com els Estats Units, la Xina, l'Índia, Rússia i Amèrica Llatina, ens convé una Unió Europea forta i cohesionada, que pugui interactuar i influir amb la realitat mundial. És per tot això que no podem anar enrere, cap a l'Europa dels estats, com volen els euroescèptics, perquè ja sabem els conflictes que varen ocasionar a Europa i, a més, els estats europeus, un a un, en pocs anys no tindrien incidència en el món. La fórmula útil ja la tenim, és la Unió Europea, amb capacitat econòmica i política i amb voluntat d'incorporar totes les realitats nacionals que la formen.