Europees, més que un cop d'atenció

Les eleccions europees han provocat canvis amb projecció de futur. A nivell europeu cal significar que s'ha estabilitzat la tendència a la baixa de la participació. El 43,1% de participació supera en una dècima la del 2009, però no ha continuat baixant com havia succeït entre el 1979 (62%) i el 2009 (43%). Tanmateix, dels resultats sorgeixen dues derivades inquietants: el triomf dels partits euroescèptics, populistes o d'extrema dreta en països importants (per PIB i població) com França i el Regne Unit; la baixa participació dels nous socis europeus (ampliacions de 2004, 2007 i 2013) que se situen tots–excepte Lituània; 45% i Xipre, 44%– amb una mitjana de participació (29,2%) molt per sota de la mitjana europea. En altres paraules, els dos partits majoritaris en un PE ampliat (de 736 escons a 751) continuaran sent el Partit Popular Europeu amb 212 escons (53 menys que el 2009) i el Partit Socialista Europeu, amb 185 (1 més que el 2009) seguits dels liberals, amb 71 (13 menys), els Verds, amb 55, i l'esquerra, amb 45 (10 més), però avencen significativament les opcions euroescèptiques i es constata el feble europeisme dels països recentment incorporats. El futur de la Unió no està en perill, però hi haurà hagut un fort toc d'atenció sobre la seva viabilitat si no s'explica millor quins són els objectius de la Unió, com es millora la qualitat democràtica de les seves institucions i els nivells de participació dels ciutadans i quines polítiques s'aplicaran en el futur per no fer recaure els costos de la crisi en els més febles.

A nivell d'Estat, el qüestionament del bipartidisme ha estat més que evident: el PP i el PSOE han perdut 7 escons i el 16,1 i el 15,8% de vots. Això ha comportat l'aparició amb força de nous partits com Podem o C's i els avenços més que significatius d'UPyD i de les coalicions d'esquerres (per primer cop hi haurà un europarlamentari de Compromís), d'ERC o de CiU. Els partits majoritaris posaran ara tota mena d'excuses per explicar el sotrac electoral, però els resultats indiquen que el desgast del bipartidisme guanya terreny.

Els canvis més significatius s'han donat a Catalunya: la victòria d'ERC (594.149 vots i 2 escons), junt amb els resultats de CiU (un increment de més de 100.000 vots) i ICV (dobla el número de vots) donen a les forces que defensen el dret a decidir un total del 55,8% dels vots. Però encara molt més significatiu és el nivell de participació, que, amb el 47,6%, ha crescut més de 10 punts respecte al 2009. La lectura és clara: amb el seu vot els ciutadans de Catalunya han visualitzat que volen ser consultats sobre el futur polític de Catalunya. De retruc, els resultats consoliden el canvi en la distribució de les forces polítiques que ja s'albirava en les darreres eleccions, no tant respecte a l'Estat (des del 1977 les eleccions sempre han marcat diferències respecte als resultats estatals) sinó a l'interior mateix del sistema polític català. En efecte, la consolidació d'ERC com una de les forces majoritàries que marcaran el futur polític de Catalunya no deixa lloc a dubtes i ha obtingut gairebé els mateixos vots (un 1,8% menys) que la suma del PSC (358.539 vots) i el PP (246.220). Igualment, els resultats mostren com, a pesar dels desgast provocat per l'acció de govern, CiU es manté a l'alça, com també ho fa de manera molt clara ICV. A l'altra extrem se situarien el PSC, que continua amb la seva caiguda lliure obtenint els pitjors resultats de la seva història, perdent més de 350 mil vots (caldrà analitzar ara el paper jugat en la fuga de vots socialistes el debat sobre el dret a decidir, el bandejament del sector catalanista i la nova formació impulsada per Ernest Maragall, Nova Esquerra Catalana, que anava en coalició amb ERC) i el PP, que en perd més de cent mil. Paral·lelament, apareixen amb força C's (que no havia participat abans en les eleccions europees) i Podem. El missatge que s'envia a Brussel·les és contundent i clar: els ciutadans de Catalunya han expressat de manera contundent la seva voluntat d'exercir el dret a decidir amb una participació que està per damunt de la mitjana espanyola i europea i donant suport majoritàriament als partits que defensen la consulta.