Dèficits

Les recents eleccions europees han produït una certa commoció. No parlem ara de Catalunya, ni d'Espanya. Que també caldrà fer-ho. Avui ens referim a Europa en conjunt. Com a organització política
i econòmica –la Unió Europea– i com a concepte general.

Prou commoció –prou terratrèmol, en expressió del president de la República Francesa– per a què a Europa es desencadeni, o s'intensifiqui molt, un procés de reflexió, de reflexió catàrtica. Alguna cosa no deu haver funcionat bé, o no prou bé. Es parla de dèficits pressupostaris, també de dèficit d'unitat política. Però també de dèficit de sentit individual i col·lectiu de responsabilitat. De dèficit d'ànima. Es parla també d'una certa tristesa. Els francesos tenen una paraula molt justa per a designar aquest estat d'ànim: morosité, ensopiment, decaïment.

Contra això cal que Europa reaccioni. A partir d'una doble actitud. Una, la de fer un recompte dels nostres actius, dels actius espirituals i intel·lectuals d'Europa, i dels nostres actius socials i humans. I per tant les possibilitats que malgrat tot Europa té. I qui diu possibilitats diu responsabilitat d'adoptar una actitud no derrotista.

Fa set anys –8 de maig de 2007– des d'aquest butlletí ja vàrem parlar d'aquest dèficit de sentit d'identitat i de responsabilitat. Era l'article «Sobre la identitat europea». I parlava d'un llibre d'un escriptor holandès, Rob Riemen, titulat Nobleza de espíritu: tres ideas sobre una idea olvidada.

Dèiem, com a introducció al comentari sobre Riemen, que «l'ésser humà i la societat necessiten fomentar-se en valors morals, i que aquests valors morals no són possibles sense llibertat. I la veritable llibertat va lligada a la responsabilitat». I aquí engrana Riemen dient: «Mai hem de creure que tot ens ve donat, ni la democràcia ni el nostre benestar ni l'amor, perquè ni la vida està garantida. Tot el que és valuós cal cuidar-ho».

Seguíem amb l'argument de Riemen: «No es pot construir Europa sense sentit d'identitat europea. Si aquest sentit d'identitat es perd Europa serà decadent, feble i immoral». Sense identitat Europa serà un mercat, però no tindrà forces ni capacitat de protagonisme al món. No en tindrà si la Unió Europea és només un instrument: economia i
geografia, res més.

I un tercer punt que Riemen amb molt d'encert tocava era el de la immigració a Europa. Que se'n parlava molt poc. Fa tot just quatre dies que un polític europeu de primera fila –Martin Schulz, parlant com a europeu i no només com a alemany– ha dit «Europa ha d'entendre que necessita immigració legal». Ho va dir amb motiu de la tragèdia de Lampedusa. Riemen deia que Europa «sempre hauria d'acollir els de fora, però que al seu torn cal explicar-los que han de fer-se europeus». Però com se'ls pot demanar això si no existeix identitat europea? I des de fora molts consideren Europa decadent i en tenen mal concepte». I la conclusió de Riemen era que «si no aconseguim que la identitat d'Europa esdevingui la pedra angular de la UE estarem abocats al desastre».

Han passat set anys i a Europa ara hi ha alarma. L'autosatisfacció, l'hedonisme, un sentit feble de la responsabilitat personal i col·lectiva, la sensació d'amenaça econòmica i social, la minva de la il·lusió i fins i tot la pèrdua de la sensació de pes al món, tot això forma ara part de la realitat europea (i fins i tot el repte immigratori amb les reaccions populistes que provoca). Tot això avui és present a Europa. I tanmateix Europa continua tenint un patrimoni espiritual i ideològic, i un model social, i un gruix econòmic, i una capacitat tecnològica, i una qualitat democràtica, que continua sent un
referent al món. Però això fa més gran encara la seva responsabilitat moral. De cara als seus ciutadans i de cara a la humanitat.

Tant de bo que aquesta sensació trista que han produït les recents eleccions –i que ja ve de fa temps– sigui un revulsiu. Que Europa s'adoni que a més de dèficit financer, i de dèficit institucional i polític i de dèficit d'idees tenim un dèficit d'ànima. Un dèficit de fe i d'esperança. Un dèficit de confiança i de sentit de responsabilitat. I un dèficit de sentit d'urgència.