Política

Amb alts i baixos

Els prínceps acaben de celebrar amb naturalitat i un perfil baix deu anys de matrimoni

El 2013 va ser un any ‘horribilis' en la relació, amb Mallorca com a punt culminant

El rei menciona en el discurs el suport de Letícia cap a Felip

La Casa del Rei va desmentir sempre l'existència d'una crisi matrimonial

Letícia buscael seu espai personal amb sortides a concerts i escapades amb amigues de confiança

El rei Joan Car­les va dir en el seu dis­curs de comiat que Felip tindrà sem­pre el “suport” de la prin­cesa Letícia. L'ús de l'adverbi sem­pre i d'un “estic segur” no és inno­cent. A ningú se li escapa que la monar­quia no pre­veu la idea d'un rei divor­ciat, i abans d'una abdi­cació ha de que­dar ben clar que l'hereu té un matri­moni sòlid. Però feia falta la pre­cisió? La veri­tat és que sí.

El 22 de maig els prínceps cele­bra­ven una dècada de l'inter­canvi d'ali­an­ces amb per­fil baix. Tan sols es van enviar dues imat­ges ofi­ci­als d'ells amb les dues nenes i hi va haver un mini­re­trat públic apro­fi­tant una visita a l'expo­sició d'El Greco de Toledo. Per aca­bar-ho d'arro­do­nir, la pare­lla va sopar cuscús en un res­tau­rant cool però sen­zill. Tanta calma es va inter­pre­tar com un desig de nor­ma­li­tat en una data que té més rellevància pri­vada que pública, tot i que una mica de focs d'arti­fici hau­rien encan­tat a la premsa rosa i de retruc hau­rien espan­tat els fan­tas­mes d'un any hor­ri­bi­lis, amb tants rumors de des­a­vi­nen­ces que hi ha qui sug­ge­reix que eren un dels motius pels quals el rei no feia el pas de l'abdi­cació.

El 2013 no va ser fàcil. La publi­cació de secrets íntims de la vida de Letícia per part del seu cosí David Roca­so­lano, sumada a l'erosió fami­liar que pro­vo­cava en la casa reial l'evo­lució del cas Nóos (ella va ser pio­nera a esta­blir un talla­focs amb els Urdan­ga­rin), va aug­men­tar els seus desit­jos, sem­pre pre­sents, de bus­car el seu propi espai per­so­nal. Es van incre­men­tar les sor­ti­des a con­certs de rock i les esca­pa­des amb ami­gues o amb la seva ger­mana Telma i el seu ex, Jaime del Burgo; es va esten­dre l'opinió que només volia tre­ba­llar els dies labo­ra­bles, fugint de com­pro­mi­sos que l'obli­gues­sin a apar­tar-se de les seves filles el cap de set­mana; va arri­bar a des­cui­dar la cor­recció en el ves­tit i la relació amb el seu marit es va res­sen­tir. A ell també se'l va veure sor­tir amb amics.

L'esce­ni­fi­cació més clara de la crisi va tenir lloc a l'estiu, quan la prin­cesa va mar­xar de Mallorca sense el marit i les filles tres dies abans de la data pre­vista. Si bé ella mai no ha con­si­de­rat l'estada a l'illa com unes vacan­ces, la fugida en tota regla posava de mani­fest que de la recerca d'un espai per­so­nal havíem pas­sat a estar a un pam d'una pos­si­ble sepa­ració. No seria el pri­mer cas. Lady Di, a qui la reina Sofia va fer d'amfi­tri­ona a Mari­vent quan era la dona de Car­les, va acon­se­guir el seu títol de prin­cesa del poble pas­sant un via­cru­cis sen­ti­men­tal.

Les aigües es van anar recon­duint a la tar­dor. Els prínceps van viat­jar als Estats Units amb èxit i el 12 d'octu­bre van pre­si­dir junts la des­fi­lada mili­tar en lloc del rei. Però els comen­ta­ris van con­ti­nuar en tertúlies i mit­jans. Hi havia qui veia una cons­pi­ració con­tra la prin­cesa orques­trada pels cor­te­sans que dona­ven suport a l'acos­ta­ment del rei a la seva filla Cris­tina. Raúl del Pozo va escriure una columna a El Mundo al gener titu­lada Ava­ria dels prínceps, en què posava en relleu que les bara­lles entre ells dos ja eren públi­ques i avi­sava del perill d'una crisi seri­osa. La Zar­zu­ela mai no va adme­tre la situ­ació de crisi, i asse­gu­rava que eren alts i bai­xos nor­mals en qual­se­vol matri­moni. Dar­re­ra­ment les tor­nes han can­viat. El País parla d'una pare­lla que s'admira i com­ple­menta, i que ha for­mat“una família feliç”, i l'Hola ens pre­senta en por­tada la seva guia secreta de Madrid.

La situ­ació està més tran­quil·la, a punt per fer el relleu, mal­grat que en les enques­tes d'opinió pública la prin­cesa con­tinuï sent la més mal valo­rada de tota la família. I això que en aquests deu anys no ha pro­ta­go­nit­zat cap error molt greu. Espe­ci­al­ment en els últims temps, en què la pare­lla vol dis­so­ciar-se com sigui dels Urdan­ga­rin. Ni l'ori­gen ple­beu, ni la intel·ligència ni l'experiència en el món labo­ral li han ser­vit per con­nec­tar a fons amb el car­rer, mal­grat que totes les por­ta­des on surt arra­sen. La vida dels prínceps ven revis­tes i dia­ris, però Letícia sem­bla tan poc incli­nada a dei­xar-se anar en públic com a repe­tir experiències com la del setem­bre del 2012, quan va dei­xar pas­sar la càmera de Cris­tina García Rodero al seu jardí fami­liar. Ja veu­rem si el futur la fa can­viar de pen­sa­ment.

Elionor
ja ha començat a ocupar un lloc d'honor en les revistes. L'Hola li va dedicar la portada completa del 30 d'abril, descrivint detalls de la seva vida (diuen coses com ara que no li costa gens demanar perdó, que té molta classe i que s'assembla al pare en la forma de ser) i del seu estil de vestir, força chic tot i tenir només nou anys. La nena, que ja va fer la seva primera aparició en un acte oficial amb els seus pares fa uns dies, anirà traient a poc a poc el protagonisme a la mare, malgrat que Letícia vol protegir al màxim la seva privacitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.