Felip, tot i el doctor Trueta
Diuen que un jove Joan Carles va tenir una llarga conversa amb el doctor Josep Trueta, llavors exiliat, i que en un moment determinat li va preguntar què hauria de fer per agradar els catalans: “Sobretot no posi mai Felip al seu fill”, li va dir. És evident que Joan Carles no li va fer cas i que després de néixer el seu primogènit no va recordar la conversa amb el prestigiós cirurgià o va decidir que, si arribava a rei, el substituiria un Felip, com el primer rei de la dinastia a Espanya. Diuen també que els testos s'assemblen a les olles i que, després d'engendrar dues nenes, quan va néixer Felip el seu pare va trucar a Franco, que li va preguntar: “¿Ha sido machote? Sí, mucho, mi general, como su padre.” N'ha donat mostres perquè d'amigues i suposades xicotes n'ha tingut a cabassats: des d'Isabel Sartorius fins a Eva Sannum, passant per Gigi Howard, fins a trobar Letícia Ortiz. Totes elles d'un mateix perfil físic, que s'han guanyat la vida treballant, dues com a cambreres i dues com a models, i totes elles no s'ajustaven al que es demanava a un príncep hereu. A l'entremig una relació amb Carolina de Waldburg, que va acabar avorrida tot i ser la preferida dels lectors d'Época, una revista que va fer un concurs com el 1905 ABC havia fet per triar dona a Alfons XIII. També hi va haver pel mig Tatiana de Liechtenstein, però, corcó, Felip va dir que ell triaria la seva dona tot i que havia promès al seu avi Joan que es casaria amb una igual. Aquest li retreia que no es podien tenir tot els avantatges de ser príncep d'Astúries i cap dels inconvenients. Però Felip va anar a la seva i, com havia declarat en una revista, es va casar per amor i amb la dona que li agradés. “Sempre que ella ho vulgui”, va precisar. Letícia ho va voler i li ha donat dues filles, Elionor, la primogènita, i Sofia. I tot i els rumors de mala relació i cansament de la princesa periodista, Letícia serà reina.
De Felip sempre s'ha dit que serà el rei més preparat per ser-ho de tota la dinastia. I sens dubte és cert, vista la preparació dels seus antecessors. Ell ha estudiat dret a l'Autònoma de Madrid i va fer un màster en relacions internacionals a Georgetown, la universitat que després va acollir Aznar de professor. És tinent coronel dels exèrcits de terra i aire, i capità de fragata de la marina. I ara pujarà al màxim rang, ja que com a rei serà el cap de les forces armades.
Felip parla català i no només a la intimitat. L'entén i el parla amb correcció, com la seva dona. En tot cas coneix bé Catalunya, on va venir de petit a practicar la vela i, com a príncep, a establir lligams amb els catalans. Príncep d'Astúries, és també príncep de Girona, comte de Cervera, duc de Montblanc i senyor de Balaguer. Els seus primers xiulets els va sentir a Girona en la seva primera visita oficial a la ciutat el 1990. Els darrers, al Liceu el maig del 2013, quan anava a escoltar L'elisir d'amor de Donizetti. President d'honor de la Fundació Príncep de Girona, ha visitat regularment Catalunya per fer-se una bona imatge i s'ha reunit amb molts catalans. Algun empresari li ha dit clarament que Catalunya espera un canvi i potser això l'ha fet reflexionar. Però queda lluny aquella declaració del 1990, quan al Parlament va defensar que “Catalunya serà la que els catalans vulguin que sigui” i que “la democràcia expressa els seus projectes per mitjà de les urnes”. Així sigui, i ben aviat.
